Bloc a+

A l'estiu, font soleia

2009-08-21T23:55:00.035+02:00

Aquest estiu esta donant molt de si amb la jornada intensiva, molts rotpunkts afternon sessions. L'entreno hivernal comença a donar els seus fuits...
La Font Soleia a Sant llorenç del Munt és un lloc ideal per gaudir de l'escalada a l'estiu, cara est, ombra de tarda i zones molt ventilades... les vies tot i tenir els començaments peculiars de la zona(púdrit!), son molt bones i exigents. Vies atlétiques, bloqueras, tècniques... a Santllors hi han vies de tots els gustos i colors!

Alguns sectors i vies encadenades:

Els Diedres
On predominen les vies a bloc

Orgasmatrón 6b+: 100% recomanable. És una via amb desplom, canto, continuitat amb pas llarg per sortir a una placa més técnica. Boníssima! A vista.

Hamburgueses de colors 6b+: Potser el 6b+ més dur de la zona. Via bloquera de 10m aprox. Un 10 si t'agrada fer bloc!

Las seis esposas de Enrique VIII 6c+: A l'esquerra de l'anterior i del mateix estil. Molt dura i expo, antigament 7a. Oju de primer, si caus a la segona xapa vas a terra.

La Paret Gran
Una de les zones més populars, vies atlètiques, bastant desplomades i de continuitat en general.

Saree 6c: Via d'estil clàsic, fisura i diedre semidesplomat. A vista.

Els Districtes
Zona amb algunes de les vies més antigues de la Font Soleia. Graus collats i algun seguro alegre.

El dèspota 6c+: Pasos a bloc a l'inici i al final. Second GO

Rigor mortis 7a: Bónissima i clàsica de Santllors. Pas hiper a bloc a l'inici i continuitat sobre canto bo. Second GO

Aresta brucs 7a/+: Comparteix entrada i final amb El dèspota. Dura i psicológica.

Placa de l'Heura
Placa algo desplomada on s'hi pot trobar el 6c de referència de Sant Llorenç, La Clave Omega. Vies dures també.

Bèsties de grau 7a: 6c si no fos per un pas a bloc de regle minusculísima. Entrada molt descomposta, al loro! En top-rope al primer pegue.

Esclavos del tiempo 7a: Via equipada amb alegria, té un arbre al darrera que tot i que no es toca fa respecte. No la recomanao a no ser que et sobri grau! :( Top-rope Second GO

El Gruyère
Sector per excelència a l'estiu, ombra tot el dia i vies desplomades de continuitat.

Raons de pes 6c+/7a: Junt amb la Performance, és una via que s'ha de fer. També coneguda com la dels tres bombos. Un 10.

Integral sandwich 6c+: Mix de les vies Amateurs i El límit del desig. Una combinació molt bona, inici de placa técnica i final amb desplom i pila. Second GO

Amateurs 7a: Bastant dura, té uns passos de presa petita a mitja via i despres pila. Top-rope al primer pegue. Deixem deures...

El límit del desig 7a: Mitja via de placa vertical amb alejes i l'altre mitja desplomada. Top-rope al primer pegue també, l'he tornat a provar però he llepat a mitja placa. S'ha d'anar fresc.

Ningú és perfecte 7a: Via també recomanable, placa amb diedre amb pasos llargs, flaqueig i sorpresa final! jeje 3er intent

Rèquiem 7a+: Desplom, tomba, desplom amb preses que no es veuen, tomba, desplom i xapatge dificil de reunió. Amb la R a la cara 2 cops...

Printems 7a+: La millor via que he provat del sector, continuitat pura. Encadenada al 4rt pegue. Al segon vaig caure a la R amb la corda a la mà! Ufff!

Brego 7a+: Via bastant nova que aprofita el final de la S’hi ha d’anar. Placa i continuitat amb un parell de seccions dures (flanquig i regles) passat mitja via. M'ha motivat per provar la S’hi ha d’anar.

A part de la font soleia també vam fer algo de feina per altres sectors de Sant llorenç:

Dolça despedida 6c+: Via de 4 xapes situada al Diafragma. Regles i presa petita.

Entrada directa 6c+: Variant d'entrada a la Blackout, 6b+ de placa. Sardineta de baix.

Presuntos implicados 6c+: 6c+ en 5 metres... t'ho pots imaginar. Sardineta de dalt

Madame chatarrilla 6c+: En principi era la primera ascensió de la via. Entrada podrida, canvi de roca amb bombo a bloc durillu i placa fàcil. Second GO

L'esquirol R1 7b: Sector Les Agonies, el meu segon 7b. A l'esquerra de la No hagas bromas que extraploma i compartint l'entrada. Té la secció dura a dalt fent el pas de pinsa esquerra, a part del cruix del bidit a baix i una travesia amb ambient. Fins la segona R 7b+ dur!

A veure si ampliem la llibreta en el que queda d'estiu...
Salut i encadenes per a tothom!

Vitaminosis

2009-01-31T15:23:00.002+01:00

Tornan els divendres fanàtics, aquest cop el PGB i jo anem a Corbera, al sector Vitaminosis:

Made in Japan 5+: Vía recomanable, encadenem els dos.

Magic bus 5+: Més dura que l'anterior, crec que 5+ està molt molt apretat. Encadenem a vista.

OK. pollo 6c: Via amb el grau concentrat entre la 2a i 3a xapa. Molt dura, no resolc el pas.

Pequeño saltamontes 6a: Un altre via amb el grau collat i una entrada per gegants. Encadeno al flash/vista (son evidents els pasos) i el Pere al tercer pegue.

Teodoro, métele mano al tesoro 5+: Amb els últims raigs de llum l'acabo encadenant. Junt amb la Japan, les mes bones! Pere, t'ha quedat feina pendent...

Veien a la guia de Barcelona i alrededores la quantitat de sectors d'escalada que tenim aprop, potser els divendres els dedicarem a coneixer una mica millor el nostre entorn.

PD: Llàstima que no tenim fotos...

No hagas bromas

2009-01-28T23:06:00.022+01:00

Visita a Vilanova de Meià

Després de la retirada de dissabte a la Lleida de Vilanova de Meià, em llevo diumenge a les 11 i miro per la finestra, fa un dia collonut! SMS al Miky: (Bouuu! Uns pegues a les agonies?) Miky: (Ja hi soc, vine!) Dit i fet! agafo els vàrtols i cap allà! Tenia l'intuició que faria algo de bo, així que deixo l'ordinador ences amb el 8a nu preparat per afegir via...

Quan arribo em trobo el Miky i el David, i el Quim i la Lali que estan desmuntant si no recordo malament El clan del bonsai i em comenta el Miky que el Quim acaba d'encadenar un 8a+ combinant varies vies, no hi ha qui els pari!!
El David està provant L'esquirol, un 7b+/c que finalment se li acaba resistint...
Més tard arriva el Jordi i l'Ariadna, amics del Miky.

Miky, Jordi, David i Ariadna

El Jordi m'asegura i li faig un top rope a la No hagas bromas. Bona senyal, tot i ser la primera via, encadeno fent un A0 al pas de bidit.

Imatges d'arxiu novembre 2007
(Miky i jo a No hagas bromas que extraploma 7b)

Cavall Bernat desde Les Agonies

Segon pegue, ara per sota, arribo a l'última xapa hiper-inflat i...volada!

20 minuts de pausa... asseguro al bou del Jordi, increible, porta 6 mesos escalant i aconsegueix arribar a la R amb unes 3 parades.
El David segueix provant la via...el Miky li fot tres top-ropes seguits a la no hagas bromas, sembla que la lesió al dit no li ha fet perdre pila bouuuu!!
A la tercera va la vençuda, pegue a muerte i encadeno! Per fiiiiii!!!! No hagas bromas que extraploma (7b fins 1a R).
Projecte aconseguit. Gràcies a tots pels ànims!

Pròxim objectiu...Bauhaus!

Vilanova de Prades vs Siurana

2009-01-20T14:38:00.018+01:00

Despres de molts dies d'inactivitat bloguera i trepaire, comencem l'any amb un cap de setmana full...
Aquest cop amb el PGB, l'Alba, l'Oriol, l'Ane i l'Aleix, una bona colla si, ideal per unes jornades de fanatisme i relax a les terres Tarragonines.

El disabte ens apropem a Vilanova de Prades, una gran escola de la zona on el grau no es que es regali precisament. Decidim visitar el sector Barranc de Viern, que junt amb Pitufos creiem que son els mes adients per nosaltres. Podem trobar vies desde 4rt fins a 6c+.
Algunes vies provades:

Tomix 5+: L'Aleix encadena a vista i seguidament l'acompanyo jo també, no sense patir per xapar la R, deunido!. Només començar comfirmem que el grau de la zona està ajustat...si no que li diguin al PGB! (Pobre Aleix amb el Jumar! jeje)

Me entiende ?? 6a+/b: Molt bona via, si voleu practicar bidits! Surt al segon pegue i sino recordo malament L'Oriol i el Pere també l'encadenen.

Ginkgo 6a: Molt tècnica, principalment va per un diedre, però t'obliga a anar-te movent. A vista.

Agüita 6c+/7a: Molt finota i una mica expo, cal fer passos de travesia. Encadeno en top.

Pirineu 6a+: Primer la prova el el Pere a veure si sona la flauta, pero es queda al crux. Té un pas tonto avans de la R. Aquesta també me l'apunto a la llibreta.

Viagra 6b: Via de 15 metres amb el grau concentrat en un parell de passos, dura pel seu grau. L'Oriol la prova un parell de cops i no encadena, jo tampoc...queda pendent!

Algunes imatges de Vilanova de Prades

Diumenge amb bastanta calma, esmorzem al refu (climbing planet) i despres de varies propostes acabem decidint per anar a Siurana (val a dir que vam estar tentats d'anar a Arbolí a menjar carnaca a la festa del poble...).
El PGB com coneix a deu si se mare (:P), es troba al kletterer que també anava a Siurana, i finalment decidim anar al Sector Corral Nou on ens trobarem tots.

Siurana's images

Com a triumfada particular del dia, encadeno al segón intent la via Pupilas, un 6c molt tècnic de gairebé 30 metres. Segons el kletterer la via és molt nova i fins fa poc encara estava bruta. És recomenable.
De la resta de vies encadenades i provades pels demés, no en tenim noms segons les ressenyes que vam trobar al camping de Siurana. Varis 5+, un parell de 6a's a l'esquerra del sector amb força pati, un 6c on l'Oriol li fot canya, i un 6a+ i 6b de 10 metres al pincipi del camí que treiem a vista gairabé tots...

La feina de l'estiu

2008-09-13T19:38:00.015+02:00

Be, no puc dir que hagi estat un estiu collonut en quan a encadenes, però si que he escalat força i he aconseguit el que m'havia proposat fa uns mesos (a l'estiu ha de caure algun 7a!). Així que puc estar content i motivat per seguir millorant.
Aquestes son algunes de les vies...

Esbarzeneguer 6c: Algun que altre pegue va fer falta per encadenar-la al principi de l'estiu...oi Ivan? Via curta però intensa situada al sector de La Roca Foradada a Sant llorenç.

Clave Omega 6c: A finals d'agost després de varies visites al Gruyere, per fi em trec l'espina. Un bon 6c de pila i cantacu de la Font Soleia.

Parentesis 6c: Bé, aquesta és una via semiencadenada recentment al 3er pegue. Dic semi perque després de tirar-me una estona al canto per xapar, finalment vaig pillar R! hehe Ja se que no conta però em fa il·lusió posar-ho.

Performance 7a: Per fi el meu primer 7a, no es una via dificil però la meva feina em va donar, cal força pila. Després d'encadenar en top rope al primer intent, dos o tres pegues i al sac. El Gruyere a l'estiu es agraït!

Clave Omega

A sota l'Ivan Franco encadenant avui la Bauhaus de la Paret Gran, un dels varis 7a's que ha conseguit aquest any. Enhorabona bou!

Rotpunkt de l'Ivan a Bauhaus 7a

Altres encadenes amb top rope...

Dreta de Los cinco contra el calvo 6c: Via amb una travesia i sortida de desplom bastant exigent del Diafragma. No em motiva molt.

Bon Jan 6c+: Via bloquera a Riugreixer, sector relativament nou del berguedà i molt aconsellable a l'estiu.

Bauhaus 7a: Aquesta setmana he escalat per primer cop a la Paret Gran i no em puc queixar, encadenada al segon intent. Avui l'he tastat i no ha sortit...està a punt.

No hagas bromas que extraploma 7a+/b: A principis d'estiu després de mil pegues ho aconsegueixo. Espero que avans que acabi l'any l'encadeni com deu mana, he de fer algunes series mes!

Amb això donem casi per tancat l'estiu, arriva la fresca i tornem al treball. Cagunla! Espero haver de modificar aquest post per afegir alguna cosa més...
Salut i a trepar!

Mallorca Psicobloc

2008-08-12T13:07:00.012+02:00

fent el cabra...Si senyor! Això ha estat un cap de setmana com deu mana! Divendres a les 17h cap a Mallorca, fins al dilluns a les 00h i en un hotel 4 estrelles per la jeta... només puc dir una cosa... Que n'aprenguin!
Realment no ha estat un finde fanàtic d'escalada, més aviat hem viscut la nit de Mallorca!! jeje! Divendres a veure en Tomeu Penya (quin paiu!) a Sant Llorenç des Cardassar a les festes del poble i dissabte a Titus de Palma! Però bueno, sempre hi ha temps per tot. Així que no podia marxar d'aquest paraís sense flinyar una mica pels acantilats mallorquins!
Espectacular, és com escalar amb roca de Montral sobre el mar... brutal!
Només he estat en un petit sector de Cala Barques (entre Portocristo i Cales de Mallorca), en les dues primeres coves on hi han les vies més asequibles.
Vaig fer dos o tres 6a o 6a+ que hi han a la dreta de la segona cova, algún 4rt o 5e de travesa al principi i un parell de pegues a un 6c+ del qual ha sortit alguna foto, un lloc de p... mare!

les 4 fotos

M'he quedat amb ganes de més! He de tornar-hi segur!

Aeri de Montserrat - Via dels sostres

2008-06-27T00:15:00.012+02:00

Ufff!! quan de temps sense escriure... això està ben abandonat! cagunla!
Bueno, finalment he decidit que com que fa molt pal possar-se a recordar tot el que he fet en aquests tres últims mesos, faré un Reset i tornaré a començar!

L'última escalada va ser el dissabte passat amb el Quimi a la Via dels sostres de l'Aeri de Montserrat. Em posaria a explicar l'aventura però ja que el Quimi ha fet els deures avans que jo, doncs aquí està el post.

Jo si un cas posaré 4 fotos per aquí... ;)

Via dels sostres

X-Tone 2008

2008-03-30T15:24:00.020+02:00

Al igual que l'any passat ahir vaig estar a l'X-Tone, el II Open internacional d'escalada en bloc de Catalunya, aquest cop acompanyat amb el Miki i en David. Moltes cares conegudes en el mon de l'escalada hi eren presents... Chris Sharma, Patxi Usobiaga, Dani Andrada, Daila Ojeda, Irati Anda, Klemen Becan, Abraham Olcina entre molts altres. Un dia increible de sol i molts i molts problemes per encadenar...

Els blocs estan situats molt aprop del poble de Castelldans, per accedir-hi cal agafar el carrer Bonaire desde la Plaça de Catalunya i aproximadament a uns 800 metres seguim una pista a l'esquerra que ens portara fins al sector a traves de camps d'oliveres i ametllers, els blocs es fan evidents a l'esquerra del camí. Segons les ressenyes repartides per l'organització de l'open, hi han contabilitzats uns 100 problemes en aquest sector:

Ressenyes dels blocs de Castelldans

El fet de ser una zona nova va ser una mica putada, els blocs estaven bastant bruts i per tant el tacte no era molt bó. Però res que uns quants respalls i un munt de bous no puguin sol·lucionar a base de fotre pegues.

Aquests van ser alguns dels problemes que vam provar durant el dia:

Easy Crack V+: Primer contacte amb la roca, primera via del sector, primer encadene pels tres...

Latera Man V: Dos passos una mica atletics i llestos. Nem escalfan...

Techo-slabio 6a+: Aquesta ens va donar bastanta guerra, es tracta d'un sostre amb una sortida molt malparida amb taloneig i una pinça que mai arrives. Despres de 4 o 5 pegues acabem passant de la via.

Tsunami 6c+: Aquesta només la prova el David i encadena al segon intent. La dificultat de la via està en l'alçada, 5 metres aprox.

Arista-satanica 7a: Amb els braços ben escalfats li fotem un parell de pegues cadascun i ens treim la via del dia, el meu primer 7a de bloc. Inici amb semidesplom i passos atlètics, bona remada per passar el desplom i sortida facilona, 4 o 5 metres.

Castell-danse 6c: Sortida molt refotuda, arqueig de dits amb dos mans i un dinamic a cuenca que donem per imposible.

The power 6b: Un altre via que ens apuntem. Sortida casi sit, travesa a la dreta, bidits invertits i bona presa, un bloc bastant guapo.

Travesura 6c+: Una de les vies mes guapes que vaig encadenar, passos tècnics, bloquejos i sortida màntel durilla.

Slap Jamping 6c: Sostre, dinàmic a bidit, un altre bidit, canto a dalt, invertit lateral amb esquerra i roma amb sorra per sortir... imposible a l'hora que ho provem.

Finura 7a+: Per acabar de rebentar-nos li fotem uns quants pegues a aquesta via (no estic segur del nom). Després de provar la sortida mil vegades i veure que el dinàmic al bidit és casi imposible, ens saltem la sortida i fem la resta de la via, travesa amb cantarros i un parell de passos desplomats amb taló. Molt disfrutona.

Imatges X-Tone 08

El dia va estar força bé, llàstima que em vaig torçar el peu en un salt tonto i després de veure la final vam tornem a Terrassa, un voltaren i a llit. Va ser una putada (més pel Miki i el David) no poder estar a la festa que van organitzar desprès. Haurem de tornar l'any que ve...

+ Sant Llorenç

2008-03-02T22:16:00.015+01:00

Trepada de cap de setmana...

Divendres tarda, per variar quedo amb l'Ivan per fer la trepadeta de rigor. Aquest cop ens acostem fins al sector del Roc Colom de Sant Llorenç. No ha estat un bon dia, vinc una mica estressat de feina i el coco no està per osties. Podria resumir la tarda amb el títol "Les tres xapes", això és tot el que vam fer, tres xapes de la Tubular Bells 6b/b+, tres més de la No cal Le Menestral 6c+ i unes altres tres de El vuelo del Ícaro 7a. Tot un desastre, primer l'aleje de la tubular no ens va inspirar confiança i despres ja no veiem res clar... en fi, haurem de tornar amb més anims!

Tubular Bells 6b/b+

Dissabte, després de llevar-me amb una mica de resaca d'uns mojitos al Born, m'acosto a la paret del Meló de les Agonies on el Quimi i el Sergio li fotien un pegues a la Intent Fallide un 7a+/b bloquero per deixar-s'hi la pell (Si algú s'hi troba una mica de sang... és meva!).
Nomès els hi calen uns tres pegues per encadenar-la en top rope, vaya bestiotes! Jo faig un parell d'intents totalment al flash i em quedo a l'última xapa, això és mooooolt dur! Arrivar a sortir ja és una burrada, has de fer un lance i els baixets ho pasem malament, desprès és regle tras regle fins que els dits aguantin, un viote pels frikis del bloc!

Avui, el Miki, la Susana i jo ens hem apropat a la Font Soleia, la intenció era fer la Clave Omega, un 6c de bon canto situat a la Placa de l'Heura. Però es clar, en un dia tant de puta mare i arrivant a la paret a les 11 o les 12... és fàcil que estigui ocupada! :( Un altre dia serà!
Seguim caminant, pasem la font, estem a punt de quedar-nos a Els Districtes per provar la Rigor Mortis, recapacitem..... seguim endevant fins la Carena de les Ànimes, aquí si que ens hi quedem!

Pet de Tec 6b i Rot de Tip 6c

Pet de tec, 6b: Deunido quin 6b, molt maco però dur de collons, sortida amb un flanqueig a la dreta per sortir del podrit que et deixa ben arreglat, fisutera, una mica de diedre i alguna regle que et deixa maco fins l'última xapa, desprès és anar fent amb la calma.
Un parell de pegues cadascú i cap dels tres encadenem! :(
El Miki ho prova, s'hi esbaralla però l'encadenament del divendres de la No hagas bromas li passa factura. La Susagna també li apreta però la via ens supera avui, molt ben provada per això! Jo tampoc consegueixo res...

Rot de tip, 6c: Aprofitant la mateixa R muntem la via i li fem uns top ropes. Al segon i al tercer intent el Miki encadena i es queda amb les ganes de fer-la de primer (això està fet!). Jo també encadeno al segon pegue i al tercer... Rotpunkt! Ja era hora que encadenes algo!
Animem a la Susi i també l'acaba provant, impresionant! el bidit del bombo de sortida el fa com si res i acaba pujant-la a tope! Aquesta mossa promet tuu! ;)
Casualment ens trobem amb l'equipador de la via i li deixem fer un top rope per recordar vells temps. Ens comenta que al revolt del drac hi han un parell de vies per l'estil i anem a veure q tal son. Tenen una pinta brutal, aquí hi tornem!

En resum, un finde fanàtic. Ara descans i en un parell de setmanes SantLlors tornem-hi!!

Cavall Bernat - Anglada i Guillamón

2008-02-17T16:01:00.005+01:00

Ahir vaig aconseguit un dels objectius que m’havia proposat per aquest 2008, pujar al cim del Cavall Bernat, la clàssica entre les clàssiques de l’escalada catalana. Crec que a tot escalador li ha de fer especial il·lusió fer aquest mític cim, ja sigui per la historia que l’envolta, per el tipus d’escalada, per les vistes úniques de que gaudeix i del seu entorn, o pel simple fet de d’escalar sobre roca Montserratina.

Ressenya via Anglada i Guillamón (font http://www.ressenya.net/)

Divendres tarda... sms del Quimi a última hora i dissabte cap a Montserrat... Arribem al refugi de Santa Cecília allà dos quarts de deu. Esmorzar ràpid i comencem a caminar...
L’aproximació es bastant agraïda fins arribar a la Canal del Cavall, es fa a traves del Camí de l’Arrel direcció Sant Benet. Després puges la canal ajudat d’unes cordes fixes i quan s’acaben es fa un petit flanqueig a la dreta fins arribar al peu de via. Sense dubte un bon escalfament si vas a bon ritme.

L1: Primer tram molt fàcil on passem de llarg la primera reunió i fem R a l’últim arbre que ens trobem al díedre, a un 7-8 metres de la segona R. Quin llarg més llarg oi Quimi? Amb una corda de 70 crec que es poden fer els dos primers seguits.

L2: El Quimi acaba aquest segon mini llarg i ja estem a la segona R. Es tracta d’un díedre que es deixa fer força be i et va posant a to.

L3: Aquest llarg el començo jo. Es tracta d’un A1 que segueix la fissura i va fent díedre durant uns 30m, és molt disfrutón. Pels que estiguin forts un 6b+ de Montserrat en lliure.
Personalment vaig suar-lo bastant, per començar la primera xapa ja allunyava una mica (si no fos pel friend psicològic...), després es anar fent amb tot el material arcaic que et trobes pel camí. Aquest llarg ja et deixa entreveure que és el que t’espera...

L4: La cosa comença a apretar, A1 i 7a en lliure. En vista de la duresa dels llargs següents continuo de segon la resta de via. Aquest llarg també continua per la fissura alternant fina placa amb díedre i acabant en una petita cova a la dreta on es troba una còmode R. Aquí ja cal fer bones remades...

L5: Aquest és de bon tros el llarg més dur de tots, A1,Ae i 7c+ en lliure, una verdadera animalada per qui ho hagi aconseguit. La majoria del llarg és semidesplomat i algunes assegurances estan lluny, si ets baixet...pilles. Per acabar de rematar et vas trobant els rostolls durant el recorregut. El llarg finalitza en una altre cova similar a l’anterior.
He tingut que lluitar moltíssim per arribar a la següent reunió, no les tenia totes, 2 o 3 passos se m’han resistit horrors, ni amb els streps casi no arribava a tocar algun canto bo ni la mateixa cinta express d’on tibar-li. Suposo que te molt a veure la inexperiència en artificial i el cansament acumulat de la via i del dia anterior.

L6: Últim llarg, hi ha dues opcions Edelweiss o Anglada, les dues Ae, 6c en lliure. Continuem per la nostra, surt flanquejant a la dreta de la cova i ràpidament continua amb un bon tram de verticalitat. Finalment és un IV fins al cim.
Acabant les últimes forces i desprès de molt patiment arribo al destí on la Moreneta ens espera. Fem un parell de fotos i marxem pitant, bufa aire, comença a fer fred i no volem que se’ns faci fosc!
Per baixar fem un parell de ràpels que et deixen a l’inici de la via Normal, on ens mengem el desitjat entrepà i ens fumem el cigarret de la victòria. Ja només ens queda un passeig d’una horeta fins al cotxe. Objectiu aconseguit!

Les fotos

M’ha fet molta il·lusió, a la vegada respecte i fins i tot por, ja que és la meva primera via d’aquestes característiques i no es pas una via molt fàcil de fer. Tot i estar re-equipada, hi ha bastant material rústic durant tota la via al que no estic acostumat (rovellats de tota mena, tacs, pitons i claus que es mouen, cordinos i bagues mig desfetes... una bona col·lecció d’objectes d’època).

Crec que ha estat un bon estreno!
Pròxima parada... Aeri.

Algo de neu

2008-01-31T00:25:00.000+01:00

EL cap de setmana passat, a part del fanatisme bloquero del divendres a la tarda, ha estat un finde diferent.

Divendres fanàtic

El divendres a la nit vaig pujar amb el Matarin, el Petit i el Joanet a Das(si, d'on sempre diuen el temps!), un poblet de la Cerdanya. La intenció era estar a la baixada de torxes i formar part de la festa... però la festa la vam muntar el dia anterior! :P
Dissabte vam apareixer per la Massella cap a les 11:30 i desprès de veure la gentada que hi havia decidim una alternativa, fem unes baixades amb trineu i una mica de free style no? som-hi doncs!!

Free Style a la Masella

I vinga a fotre'ns patacades...

Un camicace

I mes i mes...

Pique a la pista

El resultat de tot plegat ha estat un fart de riure i un refredat de l'ostia...

Hem de tornar a munyir les vaqueeeess de la Cerdanyeeeee!!!

Escabroni Escapullini

2008-01-21T23:45:00.000+01:00

Dissabte l’Abel, el Mati i jo vam anar a Montserrat amb l’idea de fer alguna via a les agulles. Desprès d’esperar una bona estona al pàrking del refugi de Santa Sicilia i veient que la boira no minva, decidim canviar de sector i ens dirigim a Miranda de Can Jorba a fer alguna de les clàssiques o en el seu defecte fer algo d’esportiva. Només girar 4 revolts veiem que a Agulles no hi ha gens de boira, cagun ceuta! Ja no tornem enrera però...
Arribem a peu de via a les 11:30, hi ha overbooking per la Sol Solet i l’Escabroni, finalment esperem i ens posem a l’Escabroni Escapullini.
Inicialment son 3 llargs, els dos primers IV-IV+ i un tercer que puja pel lateral del desplom de V-V+. Desprès de fer el segon llarg, el Mati comença una variant i fem R3 a la dreta de d’habitual. Encara falten tres llargs més fins dalt de tot.
El 4rt llarg es III i IV com a molt, una grimpadeta però amb la primera xapa a Cuenca. La cinquena tirada per mi ha estat la més maca, V+ de roca excelentíssima, una mica de verticalitat i unes vistes precioses a la R5.
L’últim llarg és un IV amb un inici de flanqueig una mica expo però molt fàcil i un tram final mes agraït.
Finalment decidim baixar fent ràpel per la mateixa línea de pujada. Llàstima que no teníem les bambes per baixar fent un passeig, els peus estaven fets caldo desprès d’unes hores de paret.

Les fotos del dia

Per ser la segona via llarga que faig no esta gens malament, quasi 200 metres al final. La veritat és que Montserrat té una roca boníssima i un encant especial, escalar aquí sempre t’omple. Ara que la meva il·lusió és fer el Cavall Bernat, a veure si amb el bon temps hi ha algú que s’animi! ;)

Sona la flauta a les Gaites

2008-01-12T19:10:00.000+01:00

Ja la setmana passada ens vam apropar al sector de La Cova de les Gaites de Sant Llorenç, intentant aprofitar els matins freds d’hivern en alguna zona solejada. L’Ivan i jo vam pujar cap a les 10 amb calma i allí ens vam trobar amb la Susanna i el David (gran coneixedor de Sant Llorenç). De fet, la Garbanzo metálico 6b+ en solo va ser oberta per ell i segons la història que coneixo no hauria de tenir nom.
El matí va estar força aprofitat, Super Cucona 6a, Vertical Extrem 6b, Malas Compañias 6b+ i Parida Saltimbanqui 6c son les vies que vam estar tantejant. Després d’encadenar de segon la Parida vaig veure clar que s’havia de tornar ràpidament a les Gaites... qui sap!

Ivan i David a Parida Saltimbanqui i Susanna a Vertical Extrem

Avui decidim tenir un altre matí Gaitero, aquesta vegada som Abel, l’Ivan i un servidor. Tornem a fer algunes vies de la dreta del sector:

Súper Cucona 6a: La monto per escalfar (flipo amb els dits freds) i tot seguit l’Abel la prova desprès de 4 o 5 mesos de parada i d’aprimar-se 10kg. Ufff!!! No encadena però la puja de primer i això li dona un cop de moral. Ànims nanuuu! Just desprès arriba l’Ivan i li fot un pegue en top, fins amunt!
És la via ideal per escalfar i bastant completa en el grau, fineta a l’inici, bons cantos on poder remar, aleje amb preses bones, fisura...que més vols!

Parida Saltimbanqui 6c: Ja hem escalfat prou... M’hi poso, sortida fineta de bidits i alguna roma que altre. Arribo al bombo, pujo peus tant com puc fins arribar a estar empotrat a la paret, invertit mà esquerra, ma dreta al tridit sota la cinta, junto mans, mà esquerra al canto bo, xapo cinta, busco peus(no trobo gran cosa), mà dreta a pinça, esquerra a festucs i ràpid dreta a canto bo, apurat mà esquerra a forat semi-romo, busco millors peus (ara si trobo), ja casi estic fora de la panxa, xapo la 3a cinta, relaxo una mica, busco preses bones i surto del tot, uffff! ja he passat lo pitjor (penso per dins), segueixo amb tota la cruixida, aguanto com puc, paset a paset, tot son peus però la pila esta tocada...no se com però arribo a R. Acabo de fer un 6c? No m’ho puc creure...
L’Ivan no deixa passar l’oportinitat i la prova en top-rope, aquesta vegada se li resisteix la panxota! Si ja la tenies bouuuuuuu!!

Malas Compañias 6b+: Per acabar li fem un pegue cadascun. Primer l’Abel es baralla una estona amb el monodit amagat i acaba pujant-la. L’Ivan desprès de la parida li fot amb ganes i la treu sobradament. Un que ja plega!
Bé, desmunto i marxem. M’hi poso, passo el monodit, la panxa... pila, pila i el coco que em falla. L’ultima xapa te un aleje considerable tenint en compte que es placosa, em fa rollo i acabo pillant, descanso i fins amunt! He de fer via llarga, ja veig!

Les fotos

Recollim trastos, l’Abel fa una teia... i a dinar que ens ho hem guanyat!
Per cert, us dec una birra!! ;)

Salut i força al canut! I a la mà per si te l’has de pelar!!

Tinc un dubte, segons les ressenyes la via Parida Saltimbanqui es un 6c+ però jo tenia entés que era un 6c. Algú em pot dir algo al respecte?

Cova de les Gaites (font http://parabolt.blogspot.com/)

Solitude

2007-12-15T16:04:00.000+01:00

Per fiiiiii!!!
Ja era hora que sortis la maleida Solitude! :)

Avui és un d'aquells dies que creus que no sortirà res de res, et trobes desanimat, cansat de la setmana i a més vas a dormir a les 4:30h de la matinada per acabar de rematar...
Doncs res tuuuu! hauré de sortir més sobint, pillar tajas i escalar amb resaca!! :P

A les 10 ens trobem a la Guardia Civil de Matadepera, avui som l'Ivan Franco, el Quimi i el Miki. Cap d'ells es coneixen però bueno... tot son frikis i això es el que compte! jeje
Enfilem cap als Palestins...

Via num 4 V+: L'Ivan i jo escalfem una mica les mans...fot una rascaaa!

L'insuportable pes del cul V+: El Quimi i el Miki fan el mateix a la via veina.

Solitude 6b+: Després de muntar-la desastrosament fent unes paradetes, l'Ivan li fot un pegue en top rope i fins amunt! Tot seguit casi a punt d'avandonar a l'últim sostre, sento els crits d'anims i trec força de la nada per acabar la via. Per fi... Solitude!
El Quimi com no, encadena i la deixa pel Miki que tampoc falla, 6b+ al flash! deunido nen!

Que no me llamo Leira 6b: Aquesta l'encadenan tots menys jo! :( El Miki al segón pegue, el Quimi del tirón(cabronas! de bon rollo!), l'Ivan en top i jo llepo a l'última xapa!.

La veritat es que portava bastants pegues en aquesta via i ja s'estava resistint massa. Be doncs, ja em queda menys per completar el projecte Palestina. Llástima que he estat a un pam de la R a la Que no me llamo Leira, un 6b bastant malparit a les 2 últimes xapes! Al final em queda pendent aquesta i El Síndrome de Woltan, 7a, però això ja son paraules majors...

El vuelo del Doria, 6a+ (Placa Sibarit 15-10-2007)

Salut i +Bloc!

King Lines Extras

2007-12-09T17:37:00.000+01:00

Ja que no surto a escalar... posem-nos una mica fanàtics!

Les Agonies del novembre

2007-11-25T18:31:00.000+01:00

Aquest mes ha estat poc exitòs pel que fa als encadenes, però almenys hem tret el cap per la muntanya i mantingut una mica la forma. Molts canvis de cop, pis nou, nova feina, nous companys, mogudes varies... estrès, molt d’estrès! Esperem que mica en mica “tot” torni a la normalitat!
Aquest és el resum mensual:

Dissabte 3: Bàsicament fem una visita a uns sectors desconeguts pel Quimi, Diafragma (on vam fer la primera via del sector de la Cova del Frare, 6a i Los cinco contra el calvo, 6b), Sardineta de baix (Black out, 6b+) i la de dalt (Umma Gumma, 6a+ i L'unicorn 7a+). Maldito Uniconnnio!!

Les 4 fotos

Dissabte 10: Mare de Deu, verge santíssima sin pecado concebido i macagun...ceuta! quin patiment a Les Agonies!
Divendres nit, missatge d’última hora del Miki i dissabte matí a agafar gana per dinar! Bé, un parell de vies no més, van ser suficients per acabar amb els braços macos.
Primer escalfem al sector fàcil on fem un 6a que ens torna a fer circular la sang pels dits i desprès anem a provar la No hagas bromas que extraploma, 7b. Un parell de tibades en top-rop per obtenir un primer contacte amb aquest grau i paret, va ser suficient. El Miki però, que ja coneix a la perfecció la via, monta la via i intenta en un parell d’ocasions l’encadene. Jo crec que la tens molt aprop, si solucionem la sortida del “bidedo asesino”, i arrives al pas fotut de dalt amb pila... ja la tens!

Primer dia a les Agonies

Diumenge 18: Diumenge amb l’Ivan vam fer la seva reentre als Palestins. Ja esta bastant recuperat de la lesió del psico i es comença a veure les orelles fent top-ropes a dojo! Ja mateix m’estas muntant El síndrome de Woltan no? jeje
L’insuportable pel del cul, El vuelo del Doria i un parell de pegues no fructífers a la Solitude van ser el resum de la jornada.
També vam coincidir amb uns companys bloguers del Maresme que per cert van deixar el llisto ben alt (post Rocadura)!

Divendres 23: Uns pegues pel Bacallà amb la companyia de la Lidia desprès d’una setmana d’inactivitat. Comencem a reactivar el tema no?

Blocant pel Bacallà

Dissabte 24: Tornem a visitar les Agonies, aquest cop acompanyat pel Quimi i la Lidia (nova bloguer...però no d’escalada! :( ). Més tard va arribar el Miki i un parell de colegas seus (amb perdó perquè no recordo els noms)!
Ritual similar al de l’altre dia, escalfem al sector fàcil... i luego no hagas bromas!
No explicaré gaire mes perquè ja tenim la crònica del Quimi, només felicitar al peasu Bou que desprès de tres anys d’intentar-ho, per fi a resolt el seu projecte, No hagas bromas que extraploma, 7b. I donar les gràcies a la nostra fotógrafa pofesioná, la Lidia, sense la qual no tindriem aquestes imatges.

Foto reportatge by Lidia

Ya vendran tiempos mejores...

Esperem que les pròximes entrades tinguin el seu format original! :P

Adherència a Solius

2007-10-21T23:10:00.000+02:00

Dissabte torno a anar amb el Pere a fer la trepada de la setmana, aquest cop anem a Solius una bona escola d’adherència. Quantes més roques diferents millor, i aquest cop toca granit.
Solius és un bon lloc per aprendre a moure els peus, com és evident en aquest tipus de roca no hi ha gaires alternatives a l’hora de fer una seqüència de passos, les preses son les que son. Si t’agrada, bé i si no...

A l’Agulla Central (sud):

Elogi a la paciència V: Comencem per algo ben facilet en el primer contacte amb el granit. Encadenem.

A l’Esperó (oest):

L'avi Pitu 5+: Canviem de sector degut a l’aglomeració de gent que es concentra a les vies més properes al parking i fem una via similar a l’anterior, res complicat.

Toloumne Meadows 6a: Tonem a pujar una mica el grau i ens enduem aquesta vieta on ja podem començar a gaudir de la roca pel que fa a dificultat. Via curta però recomanable, poc visitada per la gent.

Beatle Juice 6a+: Aprofitant que la tenim al costat fem aquesta via també i tornem a encadenar. Al Pere li cal un segon intent, ha tingut un petit saque que li va força bé per perdre la por!

L'ernano 6a+: I com no teia prou el nen, decideix que vol provar un 6a+ que hi ha a l’esquerra de l’esperò. (4 xapes en 15 metres aprx.
Desprès d’intentar treure l’entrada llògica de la via (segons els parabolts), i veure que ens era impossible acabem per pujar de 0 a la primera cinta.
En un segon intent en top-rope el Pere troba una seqüència que sembla factible i acabem encadenant la via.
Quin yuyu nen, si caus a la tercera cinta no ho expliques!

A la Roca Ponça (oest):

La Gavina 6b: Desprès de dinar amb l’estomac satisfet i les energies renovades, anem per feina. Es tracta d’una via d’uns 30 metres amb un primer tram de 6a amb una entrada bastant refotuda per aquest grau, i amb una segona tirada d’uns 20 de 6b.
Primer s’hi posa el Pere i encadena fins la primera reunió. Desprès de donar-li algun crit d’ànim, decideix continuar fins a la segona reunió i encara sense creure-s’ho es treu el seu primer 6b a vista. Enhorabona bou! Aquest és el primer de molts més, ja veuràs.
Amb l’ambient eufòric desprès de l’encadene del Pere hem toca pujar a mi. La veritat es que vaig patir moltíssim i finalment a 4 metres de la R un peu em va fallar i no vaig podem encadenar-la. Ja tinc deures per la propera visita!

Algunes fotos del dia

Amb aquesta sortida m'ha quedat ben clar que cal millorar la técnica infinitament, els peus son la clau de l'escalada.
Aiiix! Fills de Solius...

Projecte Palestina II

2007-10-19T17:45:00.000+02:00

Dilluns el PGB, el Marc Franco i jo vam tornar a la Placa Sibarit a reprendre la feina pendent. El Pere vol liquidar totes les vies de la dreta i jo vull fer net amb els 6b’s de la placa. La veritat es que no em puc queixar, vaig aproximant-me a l’objectiu:

El vuelo del Doria 6a+: Fem primer aquesta via amb una doble intenció, per un costat escalfem (que ja esta prou bé per escalfar) i per l’altre deixem les cintes posades a la Mono Pestoso.
Al Pere no li agrada molt la idea i prefereix posar-se amb l’Insuportable pes del cul i anar fent mica en mica.

Mono Pestoso 6b+: Desprès de repetir la fina arrancada un parell de cops, aconsegueixo encadenar aquesta dura via que ja em començava a tocar allà on no sona. Una menys!
El Marc F li fot un pegue i acaba resolent els passos tot i no encadenar, el pròxim dia cau fijo!
Al final el Pere no es volia quedar amb les ganes i també li acaba fent una.

Chico Celoso 6b: Al igual que l’anterior, desprès d’haver-la provat un altre dia en top-rope, fent un parell de maniobres a l’inici i patint un munt per sortir del sostre, acabo encadenant-la tot content, és molt gratificant aconseguir el que et proposes.

Fotos del la jornada

Cap al migdia marxo per motius de força major i deixo aquest parell fotent-li a la Chico Celoso i amb les cintes posades a El vuelo del Doria. Ja teniu feina nois!
La propera visita serà per la Solitude 6b+ i Que no me llamo Leira 6b.
Fins aviat!

Els festucs de Montserrat

2007-10-15T19:26:00.000+02:00

Aprofitat el divendres festiu, que millor que celebrar-ho ignorant el propi motiu de la festa i anant a trepar una estoneta. Aquest cop el Pere escull la Placa de la Pluja al Sector de Can Jorba a Montserrat sud.

Plaques de la Pluja (font http://www.onaclimb.com/)

A les 9h passo a buscar al Pere i el Marc Franco, anem al Don Candido on ens espera el Marcel i l’Anna i enfilem cap a Montserrat.
Un cop arribem a Can Jorba, l’Anna va a fer una caminadeta per Montserrat i la resta ens dirigim a la placa que tenim just a sobre del pàrquing. Entre pitus i flautes arribem a peu de via a les 10:30h/11h, on fot un sol que escarda el cap dels gossos... comença l’acció:

Num3 6a: El Marc s’hi posa de primer i enllesteix força ràpid, s’apunta la primera a vista del dia i tot seguit l’encadeno jo també.
Si algú te por als alejes, aquesta es una bona via per començar a perdre-la. La veritat es que pel seu grau i sent esportiva les xapes allunyen un xic. Tot i això considero que estan ben posades, hi ha bon canto i s’hi arriba força bé.
És una de les vies més maques de la placa, recomanable 100%.

Num6 6a: Aprofitant que el Marcel i el Pere deixen muntada la via, el Marc i jo li fem un tast i ens apuntem un altre tanto, ja van dues. Per cert, bona via per escalfar.

Num4 6a+: Pugem un esglaó en el grau i provem aquesta preciosa via. El Marc fa el primer intent i cau, la calor, la pila i el estrany pas que es va inventar van fer que no se la pogués apuntar a vista, al segon intent del dia va caure (segueix els passos del teu germà i en 4 dies estàs al 7a! :P).
La resta i jo també vam fer els deures, últimament triomfem bastant en les sortides que hem fet junts.

El Clan de la Pua 6a+: Una altre que torna a caure per a tothom. Via amb molt canto i un petit sostret a l’inici que li dona el grau a la via.

Num5 6b+: Aquí m’apunto el gran tanto del dia, 6b+ al flash. Tot i el que diu les ressenyes, amb un consens col·lectiu pensem que no és un 6b pelat.
El Marcel com no, també va triomfar en aquest viote, de fet ell va ser el primer en encadenar-la i sobradillo!
El Pere i el Marc la proven el top-rope. Fent alguna aturadeta, acaben treien els passos i esgotant les seves últimes forces, ànims nanus!

Com no en teniem prou... doncs res, el Marcel ens porta a la zona central al costat del columpi (El Vesper) a provar un 6c bloquero de 12m que ja havia provat amb anterioritat:

Zona central del columpi (font http://www.onaclimb.com/)

Paco Moscas 6c (Num40): Primer li fot un tiento el Marcel i amb un parell de mini saques acaba pujant, les vies que porta a sobre li passen factura.
Com no, el meu fanatisme em porta a veure que tal és aquesta via. Per sortir vaig patir una mica, entre que no arribo a les preses i el grau de sobament que tenen aquestes. Uff! (siiiii, ja se que no hi ha excuses que valguin però... algú ho ha de pagar!) Finalment caic a mitja via per esgotament i en la segona tirada arribo a dalt. Quin cruiximent!!

Algunes imatges.

Desprès de tot el dia de gaudir de d’excel·lentissim conglomerat de Montserrat (només comparable amb el de Sant Llorenç esclar), a les 19 arribem a Terrassa i anem a fotre una bona birra per celebrar les victòries del dia. Els resultats ho mereixen!

Salut i a blocar mes!!!

Reflexions...
Ja han caigut alguns 6b’s en les darreres sortides i m’estic plantejant de començar a provar alguna atre coseta. No se si forçar i anar tant al límit, potser haig de seguir amb els 6b’s i entrenar per pujar amb més confiança, ja veurem!

D xapa a xapa i encadeno xq ya toca

2007-10-11T21:33:00.000+02:00

Sembla mentida però a Gelida encara queden vies amb un grau de sobament acceptable tot i la gran gentada que hi va. Quan el Pere i el Marcel van dir d’anar a la Font Freda en un primer instant no em va fer especial il·lusió, però finalment he de dir que no esta gens malament si es trien les vies adequades. En aquest cas el Marcel va ser qui va escollir-les ja que coneix força be aquest sector.

Vies a la dreta del sector (font http://groinket.blogspot.com/)

En resum un dia profitós que em va donar una injecció de moral per seguir millorant. No es que aconseguís cap cosa extraordinària, però per a mi va ser força important encadenar totes les vies proposades.

Clàssica V+: Per començar escalfem (tot i que ja anàvem ven escalfats pel sol ja) en aquesta via facileta de 20 metres situada a la zona central del sector. Ens va posar la musculatura i les mans preparades per sofrir.

Num6 6b: Comença l’acció, primer puja el Marcel i encadena sense problemes, coneix prou bé la via. Seguidament el Pere puja en top tope tot fent un parell d’aturades (a la pròxima cau), tot i això acaba bastant content.
Després de veure’ls, m’animo i pujo de primer. Tot i patir moltíssim acabo encadenant al flash, és la primera victòria del dia.
La dificultat de la via esta en el desplom que hi ha a la meitat, un pas amb una presa de pinsa a l’esquerra que fa patir bastant i una sortida d’un segon desplom o t’has d’estirar bastant per arribar a una bona presa.

Num15 6b: Ja que estava eufòric amb l’anterior ascensió, m’hi torno a posar i acabo encadenant de nou, aquesta la considero a vista ja que les indicacions dels companys me les vaig passar pel... :P Ara ja podem marxar a casa, vaig pensar, ja em fet el dia.
El Marcel i el Pere en tope-rope també l’encadenen, un dia rodo!
Es tracta d’una via molt maca, bastant continua i molt recomanable de fer si algú visita de nou el sector.

Num17 6a: Per fi el Pere es torna a decidir i fa de primer alguna via. Enhorabona bou! A partir d’avui ja no et deixaré fer mes top’s! jeje
Es tracta d’una via disfrutona amb uns primers 5 metres una mica cabronets.

Num10 6c: Ja per acabar, anem a un 6c de la zona central que tenia pendent el Marcel a veure si es treu l’espina. Malauradament haurà de tornar un altre dia, els dits li han jugat una mala passada.
Jo ja hagués donada per acabada la sessió però aquest parell van insistir i finalment vaig fer-li un rope-rope acabant les últimes forces i no se com però vaig encadenar-la. No puc estar mes content!

Les vies del dia.

Al igual que jo, en Pere també comença a trobar la confiança que li faltava. L’única forma de perdre la por a escalar de primer és anant de primer, no hi ha més!

Pere encadenant l’últim 6a de la zona dreta.

Cap allà les 5 de la tarda, després de casi morir per deshidratació i amb una gana de cavall, fem un pensament i tornem cap a Terrassa.
Una dutxa ràpida, algo de jalar i a continuar amb el dia fanàtic al Rocòdrom de Sant Llorenç amb el campionat d’Espanya d’escalada de dificultat.
Endevineu qui va guanyar en la competició masculina? Si, no us equivoqueu no, Ramonet és el putu amo! Ara mateix crec que no te rival, va fer la via diferent a tothom i es va permetre el luxe de parar-se a mitja via en un desplom i posar-se be un dels gats, increïble.

Ramonet encadenant un 8é a la final.

Projecte Palestina

2007-09-21T02:02:00.000+02:00

Desprès de reposar un parell de setmanes tornem a la feina amb les piles carregades. La setmana passada ha estat molt productiva pel que fa al número de sortides, encara no em puc creure que hagi escalat 5 dies.

Dilluns 10: Aprofitant el pont, pel matí anem a la Placa Sibarit (Els Palestins), a provar les vies re-equipades recentment. Per fi aconsegueixo portar a l’Abel a fer una mica de corda desprès de quasi un any d’inactivitat (papa Abel, la família es lo primer tuu! :P).
Era una llàstima que aquesta zona d’escalada tenint la roca tant bona, estes tant precària. Ara he decidit intentar enllestir totes les vies d’aquest sector, un projecte del qual ja tinc alguns deures fets:

Pa los niños IV+ i Pa las niñas V: Vies d’iniciació molt fàcils, però amb un aleje considerable.

Nas de mocs 6a-: Encadenada de primer sense problemes. L’Abel també la encadena i li dona motivació per seguir escalant desprès de tant temps 100 kg no es mouen sols eh paiu! Jeje

Via núm. 4 V+: Tatxem una altre, l’Abel li fot també de primer i acaba pujant fent un break a mitja via. Aquesta via podria ser un 6a crec jo.

L’insuportable pes del cul V+: A tu si que et pesa el cul Abel! Tot i això acaba pujant de primer i enllesteix la feina, jo també encadeno i anem cap a la següent.
Això si, he notat una mica estrany lo d’anar a la reunió de la esquerra.

El vuelo del Dória 6a+: Suma y sigue! Ja esta liquidada la part dreta de la placa.
Aquesta via abans ressenyada com a 6b, té el punt de dificultat desprès de la pedra negra (és evident), una ma esquerra una mica guarra, pujem peus i ja trobem un bon forat.

Pagès Urbà 6a+/c: La veritat és que aquest tipus de via va força bé per treure’s la por, chapas rovellades que es mouen, un bon aleje, pujada en diagonal... estic content de haver-la encadenat perquè no la tornaré a fer fins que els re-equipadors s’hi possin! jeeje Aquesta us l’heu deixat eh? :P

Recull fotogràfic

Estic molt content de com va anar la jornada, crec que he millorat molt des de l’últim cop que vaig anar als Palestins, la Dória i el Pagès no els tenia encadenats pas.

Dimarts 11: Com el fet de celebrar una derrota no m’entusiasma gaire, vaig preferir anar a fer una mica de natura. La idea era fer un passeig pel Parc Natural de Sant Llorenç, i al final el passeig va ser de 5h. Sortida a la casa vella de l’Obac fins una mica més a baix de la font de Carlets, de fet vam arribar fins a Rellinars, parada per dinar a la Riera de Rellinars i tornada per un altre camí alternatiu.

Vistes al Paller de tot l'Any

Per acabar de rematar el dia, pujo a veure el Javi i el Miki a la Font Soleia. El Miki que esta fort com un bou, va muntar la Hamburguesas de Colores 6b+ i quan vaig arribar estaven fotent-li a Las 7 esposas de Enrique VIII 6c en top-rop amb una alegria... El Miki va aconseguir encadenar-la un cop, però el Javi i jo ens vam tenir que conformar amb resoldre els passos per separat. És una via curta amb passos de bloc bastant durs.

Hamburguesas de colores 6b+ fa 2 mesos

Divendres 14: Aprofitant la jornada intensiva dels divendres torno a quedar amb l’Abel per fer una mica de corda. Aquesta vegada anem a un sector desconegut encara per mi, Les Agonies.
Jo creia que tot el que hi havia per allí s’escapava del meu abast però existeix una petita zona on hi ha vies des de cinquens i sisens. De fet vam fer totes les assequibles, unes 5 o 6 vies al final de la tarda (totes encadenades a vista).
La llàstima és que al no disposar de ressenyes, no sabem ben bé el que varem fer. Si algú en té constància?

Xorisu Abel agonitzant

Jo en una de les vies

Dissabte 15: La intenció era descansar, però una vegada més vaig a fabricar adrenalina i àcid làctic a dojo! Aprofitant que el Pere no havia vist la Placa Sibarit re-equipada i que jo tinc molta feina pendent, decidim tornar a treure el cap per allí.

Pa las niñas V: El Pere decideix retrobar-se amb la pedra i fa aquesta vieta per escalfar.

Via núm. 4, 5+: Li faig una pujada i la deixo muntada pel Pere que a punt esta de encadenar.

Barco de locos, 6a+: Li faig un primer tiento i llepo en els passos claus, al flanqueig, un parell de passos entre la segona i quarta xapa, i al sostre final.
Desprès ho intenta el Pere però també sense èxit, a de fer aturades.
Al final, en un segon intent aconsegueixo tatxar-la i liquidar així tots els 6a’s de la placa. El projecte va endavant!

Encadenant Barco de Locos 6a+

Diumenge 16: Per acabar la setmana, abans de fer la sessió de cinema dominguera que últimament no venia fent, i com no estava prou cansat, torno a visitar els Palestins.
Dilluns a l’Abel (desprès d’un any), dissabte el Pere (desprès de un mes) i diumenge vaig portar al Tavi a escalar per primera vegada, arrossegant a tot deu cap a la muntanya. :P
Un parell d’horetes son suficients per estrenar els peus del Tavi, fer un parell o tres de vies cadascun i veure que li han venut mig número menys del que necessita. El pobre quin estreno que ha tingut, un dia amb bambes i el dia que porta gats li foten mal! El pròxim dia no tens excusa nanu!

Pa los niños IV+: Munto la via i el Tavi encadena sobradament en top-rop.

Pa las niñas V: Aprofitant que ja va preparat, només baixar de la niños i fot a la niñas i torna a encadenar. Tiu, aviat estas obrint-nos vies a aquest pas. Llàstima que els gats li van petits i ha de parar.
A la que conegui una mica el tema corda i reunions, de primer i a fer coco.

El Vuelo del Dória 6a+: Pujo aquesta via i munto des de dalt la mono pestoso per veure que tal és.

Mono Pestoso 6b+: Tot i fer un parell d’aturades, trobo els passos i crec que el pròxim dia aniré de primer.

El síndrome de Woltan 7a: Ja posats, com estava a la mateixa R, decideixo provar aquesta nova via. És una via amb passos a bloc que encara la veig difícil, acabo pujant però de primer... otro gallo cantaría.

Quan torni als Palestins em sembla que em posaré amb els 6b’s pelats que prou feina tindré.

Ressenyes de la Placa Sibarit re-equipada

Per acabar he de felicitar als re-equipadors de la Placa Sibarit pel gran esforç realitzat, us heu fotut un bon fart de pencar! Gràcies.

D vacances

2007-09-01T18:17:00.000+02:00

Aquest final d’agost ha estat una mica estrany, tinc la sensació de no haver estat de vacances. Això si, muntanya i natura per una estona! Bé, per on comencem...

El cap de setmana passat van ser les festes majors de Castellterçol, no hi podíem faltar. Em sembla que mai he begut tanta cervesa com aquí, només sopant van caure 4 gerres de més de ½ litre. Suposo que no es normal acabar fent un campionat esporàdic de polsos amb els amics de la teva parella! I així estic de baldat, aquesta gent de poble...

Ja feia temps que volia provar un 7a Hello Anna que hi ha a Montbrú, aprofitant que hi era a 15 min ens hi apropem i li faig un parell de tastets amb la corda passada. Jo pensava, si la Susagna la pujat... jo també podria no? Definitivament em dono compte de que s’ha d’estar ben fort per pujar 7a’s. Ho deixarem per l’any que ve, per ara tatxem la Capa Diga’m 6a a vista! :P Era molt fàcil!

Jo a Hello Anna 7a

Marxem cap Andorra i de camí parem a Oliana a fer la Regina, una de les ferrades més populars. És la segona via ferrada que vaig i he de dir que no em desagrada del tot aquest tipus d’escalada descafeïnada. Lo únic que em ralla és el temps que perds amb els mosquetons que has d’anar posant cada dos pams. Es podria fer sense lligar-te tranquil·lament ostres! :P
El recorregut d’aquesta via ferrada esta totalment equipat i molt ben assegurat en tots els trams. Però no per això és una via apte per a tothom, si algú té nens i tenia pensat dur-los-hi, millor que no passin del segon tram. Hi ha desploms i un pas una mica llarg on es passa d’una paret a un altre, veieu les fotos i vosaltres mateixos.

Via ferrada Regina, Oliana.

Desprès de fer nit al càmping d’Organyà ens dirigim a Ordino on estarem fins divendres. Tres dies de tranquil·litat, natura, gastronomia i una mica d’esport, un còctel en principi ideal per agafar forces per la vuela al cole.
Ja que no em trobava físicament molt bé, no se si per les angines que he agafat o pel mal que em fa el braç després dels polsos (ja deia jo que l’alcohol no era bo...), la qüestió és que ens vam dedicar a visitar llacs.
Els Llacs de Tristaina a la vall d’Ordino, l’Estany de Cabana Sorda a la vall d’Incles i el Llac d’Engolasters a Encamp son els llocs escollits per fer les passejades. Es fan molt bé i permeten gaudir d’unes bones vistes sense grans esforços. Si he d’escollir hem quedo amb el segon, potser pel paisatge, el camí i perquè es tracta d’un dels estanys més grans d’Andorra.
També vam fer la via ferrada Canal de la Mora al Canillo, aquesta via no és com la Regina d’Oliana ni molt menys, és mil vegades més fàcil i es fa en 1 horeta. Feia més por els desploms de pissarra de la canal que no cap altre cosa.
El que em vaig quedar amb les ganes de fer es un parell de vies que hi ha a prop de les ferrades, estan cablejades però es pugen escalant. Un solo amb cable de 5+/6a de los de antes segons el paiu del punt d’informació de Canillo, té bona pinta oi?

Uns dies per Andorra.

La Mola mola

2007-08-24T01:36:00.000+02:00

Desprès de la caqueta que hem vaig fer a Les Paparres, avui he tornat a triomfar. Com la roca de St Llorenç no hi ha res, per a mi la caliza se’n pot anar a cagar tuu! Jeje Aquest conglo té un tacte diví.

Avui a la Sardineta de Dalt amb el Javi m’he tret l’espina que tenia clavada amb la Quo Vadis 6b+, desprès de fer la Umma Gumma per escalfar, per fi l’he encadenat de primer. Ja posats m’he atrevit a muntar un parell de vegades la Presuntos Implicados 6c+... m’he quedat a un maleït pas de l’èxtasi total. Aixxx! Javi, esta la tachamos el próximo día!

Javi disfrutant a la Quo Vadis 6b+

Per acabar amb el braços i sobretot els dits ben macos, li fotem a L'unicorn 7a+ en top-rope. Sembla mentida però acabem trobant els passos i fins i tot m’atreviria a dir que en fresc la podríem encadenar. Con un par Patxi!

Hem pregunto si els graus estan una mica inflats en aquest sector? Algú em pot dir quelcom al respecte?

Salut i a bloca +

Paparres i mosques colloneres

2007-08-22T20:47:00.000+02:00

Les voltes que dona vida, 14 anys sense saber res del Quimi i desprès resulta que és un friki de l’escalada. Així que dimarts 21 vam decidir calmar el síndrome d’abstinència bloquera anant a escalar junts a Olesa de Montserrat. La veritat es que per mi el dia va ser una mica xungo, necessito reposar... Targassonne és matador.
Les Paparres és una petita però completa escola d’escalada on podem trobar desde IV’s fins a 8a’s de calcari tan de placa com desplom, un indret que sense cap dubte cal conèixer. A l'estiu tens ombra tot el matí, ideal.

El dia al final va ser productiu, en quan a número de vies(no hem puc queixar):

Negro paparroso 6a: Decidim començar per aquesta via. El Quimi coneix la zona d’altres vegades i prefereixo que obri la via ell i començar amb les cintes posades. Cap dels dos surt content d’aquesta, acabem pujant fent un mix amb la Mas guai V+.

Nando 6b: Canvi de via totalment, de placa de 20m a 10m amb un parell de desploms. El Quimi la munta i jo la provo de xorisillu, al final resolem els passos però no encadenem. Tornem a les plaques!

Visa 6a: Via situada a la dreta del sector, format per placa vertical de 15m mantinguda. El Quimi es troba fresc i munta la via sense masses problemes, jo estic trinxat, no encadeno ni un 5 avui.

Pinocho Pinochet 6a: Abans de dinar decideixo fer de primer la via per no acabar de apalancar-me amb els tops. Finalment resolc els passos i li deixo al Quimi que faci també el xorisillu. Encadena sense problemes i a jalar els macarrons de la mama (enveja eh! jeje).

Boulder Gate 6a+: Desprès de dinar i per acabar de rematar la jornada encadenem en top-rope aquest viote i capa a casa. Aquesta via té un pas una mica punyetero ja arribant a l’ultima xapa, en el primer intent vaig llepar.
Reconec que he de donar les gràcies a la mosca collonera que hem va acompanyar durant tota la via. Desitjava acabar per liquidar la maleïda mosca! Quin patir!

Recull fotogràfic

Espero tornar-hi un altre dia amb més forces i acabar la feina bé!
Fins aviat mosques!

Blocant a Targassonne

2007-08-22T01:48:00.000+02:00

Últimament crec que estic una fanàtic amb l’escalada. El diumenge a les 11 de la nit decideixo que demà me’n vaig a França. Sense pensar-ho massa, agafo el mini de la Susagna... i cap a Targassonne!
És un lloc que sempre hi havia volgut anar, però no trobava el moment. Aprofitant que la Susagna està de Vacances a Amsterdam i Eivissa amb la Maria (como se lo monta la amiga! ;P), vaig a treure el cap per les terres “gabachas” del sud.

Els meus gats, el crashpad, les ressenyes de targabloc i tot el dia per fotre-li pegues al granit trinxadits de la zona. La veritat es que vaig gaudir com un marrano, non-stop des de les 12 del migdia fins a les 16, aturada per dinar ( baixo a dinar a Puigcerdà ) i san tornem-hi fins a les 19:30. Quan les puntes del dits comencen a tenir un color vermellos xungu... és hora de plegar! :)

Fotos del dia

Per si no tenia prou, i per tal de no pagar als malparits dels peatges, vaig marcar-me un rally collada de toses de p... mare. Una carretera preciosa pels qui els hi agrada conduir.

Mini car al parking

A les 22h arribo a casa, dutxa, sopar i a dormir que al dia següent toca esportiva amb el Quimi. Bona nit!

Castell de Subirats

2007-08-19T20:54:00.000+02:00

El dimecres 15 d’agost tornem a fer una sortida d’escalada esportiva amb el Javi, aquest cop canviem la mola pel Castell de Subirats. Vam estar als sectors Triangle i Toro.
Subirats és una excel·lent escola d’escalada esportiva d’iniciació situada a 5 min de St. Sadurní d’Anoia. Les vies estan equipades amb spits o parabolts i les reunions tenen mosquetons. Els graus predominants son els V i els 6, encara que als sectors cinema i Salt del Llop es poden trobar 7’s on apretar-li bé.

Amb una vintena de dies de relax per davant, era difícil que no passes res important per mi. I així va ser, vaig encadenar el meu primer 6c+ d’esportiva, això si, en top-tope. :P

Al sector triangle:

Ivericus V+: Fem una ullada a les vies del sector i finalment decidim escalfar en aquesta via, ja que et permet muntar el 6c+ de la seva esquerra. Una idea una mica agosarada, influenciada pel fet de que el Javi ja l’havia tastat una vegada i m’ho explicava molt fanàticament. Vaig pensar, aquí ens hi deixem els dits si fa falta!
Encadenem tots 2 a vista i ens anem a quelcom més motivador. La veritat és que aquesta via es molt fàcil, el tram central podríem dir que és un III, a la sortida i a la R esta la gràcia.

País del cava 6b+: Acabem fent una variant més breu de la via, que ens deixa a la R del 6c+. S’acosta el moment de la muelte!

No me pises que llevo chanclas 6c+: Desprès d'encadenar en top aquesta via bloquera de 10 metres amb passos dinàmics on et trinxes els dits... ja podem marxar a casa tuu! jeje Avui em triomfat!
Al Javi li ha faltat poquet per aconseguir-ho, s’ha quedat just a la 4ª xapa, a partir d’aquí la via ja surt sola. Llàstima noi!

Algunes imatges de Castell de Subitats

Per acabar fem un parell de vies al sector Toro, les dues primeres de la paret gran, on hi ha una petita cova:

L’avi Miquel 6a+: Una tatxada més a vista. Es tracta d’una via curta bastant fàcil on el pas és de tibar braços. No t’ho pots pensar massa, sino que li diguin al Javi, va fer una bona sessió d’avantbraç fins que no va trobar la presa bona per sortir de la cova.

17 puñalás 6a: Personalment la trobo més difícil que l’altre, per sortir de la cova s’ha de fer un pas de creuar mans fotut pels que som baixets, a més a més, després venen unes preses de dits fins a tocar R, amb una caiguda guarrilla si vas de segon. Encadenada en top, la dono per tatxada també.

Després d’escurar les últimes gotes d’aigua de l’ampolla que duia, decidim marxar a fer unes birres por lo bien que lo hemos hecho. Fot una calor espantosa en aquest lloc, menys mal que no vam anar pel matí, sinó morim deshidratats. Potser al hivern tornem a treure el cap per Vilatranca del Penedret.

Sessió prevacances

2007-08-19T18:45:00.000+02:00

Per entrar amb bon peu a les vacances que millor que anar a fer el friki desprès de treballar. Així doncs, el dilluns amb el Javi i el dimarts amb la Susanna, la Marta i ell, decidim fer-li una visita al sector de La Sardineta de Dalt de Sant Llorenç. Hi han moltíssimes vies encara per encadenar.

Dilluns 13 anem una mica a lo loco sense ressenyes fent top-tope’s a dojo i fem el següent:

Umma Gumma 6a+: Aquesta via ja l’havia provat un altre vegada, però aquest cop necessito un segon intent per encadenar-la ja se m’ha resistir el pas de la branca. Al ser la primera via els braços s’inflen ràpid.
El Javi la prova en top i crec que finalment l’encadena.
Aparentment la via és molt senzilla però a mida que puges et dones compte que el grau és coherent.

Quo Vadis 6b+: Una via dura però amb color. :P
Encadenada de segon... a de caure ja!

Presuntos Implicados 6c+: Fent un passeig per les R’s muntem aquest viote i li fotem sense miraments. La veritat es que la veig factible tot i estar fora del meu grau. Un parell de punts que caldrà repetir i llestos.
Cap dels dos l’encadena tot i que acabem treien els passos.

A partir d’aquest moment comença la rebentada, L'unicorn 7a+, Vomito Bilioso 6c i la Variant directa a Vomito Bilioso 6c:
Acabem sense forces, arrossegant-nos de xapa a xapa i se’ns fa de nit allí mateix. Aquestes vies ens queden una mica grans encara.

Dimarts 14 amb més calma, ens apropem al Díedre del Dau i fem les dues vies que hi ha actualment:

Je ne se pa V/V+: Primer puja Javi encadenant a vista i la deixa muntada.
La marta, desprès de superar els problemes que té per pentinar la nova corda que s’ha comprat :), encadena la via i deixa pas a la Susanna que també ho acaba aconseguint.
Ja que hi som, jo també acabo fotent-li i surt prou bé. Aquesta via te un parell de passos que li donen el +, un és el de la primera a la segona xapa i l’altre arribant a R. El secreto esta el los pies i no en la masa!

Obelix 6a: Recordant la tornada després de la lesió del peu, torno a encadenar la via i em sento molt millor que l’altre vegada.
La Marta i la Susanna també la proven i arriben a dalt ben ràpid. El Javi la prova un parell de vegades de segon i finalment encadena.
Es tracta d’anar-te movent de costat a costat per pujar amb les preses adequades. Una via variada, amb invertits, fissura, regles, bidits... molt maca i amb unes vistes precioses. Us la recomano!

Batvies

2007-08-09T22:49:00.000+02:00

Dimecres a la tarda amb el Javi i el Miki ens vam apropar al Diafragma a veure si es podia escalar després de l'aigüat d’aquesta setmana.
Tot i haver un peu de via una mica humit, la paret estava en excel·lent estat.
Per aprofitar el temps decidim fer les Batvies ja que comparteixen reunió:

Batvia esquerra 6a: Primer puja el Javi xino-xano i em deixa les cintes posades. Aquesta via ja l’havia provat un cop en top-rope i aquest cop encadeno sense problemes. És una via on el dits et queden ben escalfats tuu!! L’amic del Javi, en Miki també encadena la via tranquil•lament, per ell a estat a vista.

Batvia centre 6a+: Aquesta decidim fer-la en rop-rope i l’encadenem bastant bé tots plegats. Només te un tram una mica fi a la part central i una sortida bloquera al igual que la resta de les batvies i el nou 6b+ de la dreta. El próxim dia li fotrem sense miraments!

Batvia dreta 6b: Per acabar li fem un parell de pegues cadascún de segón també. Tinc un dia rodo i encadeno a vista en top i torno a encadenar al segon intent. El próxim dia s’han de fer totes seguides!
Ells no tenen tanta sort, només va encadenar un cop el Miki, això si, amb molt de mèrit ja que va fer una variant de la via una mica complicada (aquests bombers no tenen por de res).

Les quatre fotos de la tarda envoirada

La veritat es que no ens podem queixar del resultat de la tarda.
Bona escalada nois! A veure si hi tornem!

Sardinada entre setmana

2007-08-05T20:40:00.000+02:00

Dijous i divendres acabem la setmana fanàticament, com ja és habitual anem a algun sector de Sant Llorenç a provar noves vies.
Aprofitant l'última publicació de ressenyes d’en Pere, el dijous vam anar amb el Javi, la Susana i la Marta a La Sardineta de Baix. El divendres en Pere va deixar aparcat el seu projecte i es va sumar a la sardinada.
Vem visitar totes les vies de la part central i una de la dreta, dues tardes ben aprofitades:

Usimàndries V+: Per escalfar motors, escollim aquesta via facileta on encadeno a vista sense problemes. El + crec que esta a la sortida, desprès es bastant contínua.
En Javi prefereix fer-la en top-rope i casi l’encadena, la pila li juga una mala passada (això li passa a tots els que venim del mon del bloc :P).
La Marta i la Susana la van resoldre prou bé amb la corda passada.
El divendres també escalfem en aquesta via.

Yankee 6a+: Maldito Yankee! Aquesta via enganya la vista, l’has de conèixer bé per treure els passos. El dijous provant-la a vista vaig llepar una mica a la sortida del podrit i al tram de franqueig de la part superior, un parell de descansos i amunt! Divendres tampoc va poder ser, aquest cop entre la 3ª i la 4ª xapa no vaig veure-ho clar. En fi, un altre dia serà!

Mirage 6b: Aprofitant la baixada de la Yankee munto la Mirage i el Javi i jo li fotem un pegue de segon. Al encadenar a vista en top, decideixo tatxar-la de la llista fent-la de primer. Dijous és el meu dia! (i el de la meva mare, per molts anys Mama!).

Cazo Grande V: Aquesta és la via més fàcil del sector tot i tenir un pas tonto a la sortida del díedre a la part inferior. Per acabar el dijous, tatxo la tercera via del dia i em deixo un tros de dit de record. No es pot anar amb preses!
El divendres la Marta s’atreveix de primera i acaba pujant com una campiona tot i els malentesos amb l’Elena, l’asseguradora. Uns moments crítics! :P
El Pere també l’encadena i te uns moments nostàlgics al retrobar-se amb la seva primera via.

Black out 6b+: Per acabar el divendres decidim fer-li un tast a aquest viote. És una excel·lent via que combina passos bloqueros, tècnica i coco, cosa que em va faltar una mica. Hi ha un parell d’alejes que sense conèixer la via fan respecte, mes que res pels spits rovellats.
Desprès de relliscar a les primeres xapes (em suen... les mans) i de molt patir, munto la via i la deixo preparada pel Pere. Li fot de segon però la pila li falla i la troba bastant dura. Finalment, apurant les últimes hores de llum, podríem dir que encadeno de segon i donem per acabada la sessió.

Fotos de la Sardineta de Baix (qualitat mòbil)

Possible pròxim destí, Batvies del Diafragma.
Salut!

Sortida al berguedà

2007-08-01T18:07:00.000+02:00

Després de molt de temps he aconseguit tenir un cap de setmana d’escalada com Déu mana. Últimament la Susagna no està molt motivada per anar a escalar, amb el bon temps la platgeta li tira més.

El destí va ser El Racó Tranquil a Rasos de Peguera i Savassona al costat del Parador de Vic, amb la companyia del Pere Cuyas, l’Alba, en Pere Salvatella i la Susagna.

Dissabte arribem a mig matí (rollo dominguero) a peu de vies i ens instal·lem a la gespa natural disfrutant d’un espai natural magnífic. El racó tranquil té el nom que es mereix, si senyor. Com a consell us diria que vigileu on trepitgeu, el terra està minat! ;)

Tot i arribar tardet ens dona temps de fer força feina, tanta com 7 vies al sector 2:

Pim V+: Una via curta i fàcil amb el + al pas per xapar la R, on comencem per escalfar. Aquesta la provem tots 5 i la pugem prou bé, tot i que he de dir que se’m va resistir una mica el +. Per fi veig a la Susi escalar i em fa content, no se quan es tornarà a repetir això.

Pam 6a+: Situada a la dreta de la Pim i compartint R es deixa fer bastant bé en top-rope.

La nº10 6a+: Aquesta via d’uns 20 metres a la part central del sector, es muntada pel Pere S mentre jo feia el Diedrin V a l’esquerra del tot. Al veure que no era tant fàcil com semblava, el Pere i jo decidim provar-la en top per gaudir-la al màxim. La veritat és que vam patir una mica i cap dels 3 la va encadenar diria, l’últim tram era durillo.

Diedrin V: La via més fàcil de tot el sector.
En aquest cas la via està ben acotada i l’encadeno a vista fàcilment, tot seguit la Susagna s’anima i també l’encadena en top. Crec que en Pere i l’Alba també la resolen.

Classic 6a+: Una via amb trave que comença al 12 i que va a la R de la 15 tot i que en Pere S va decidir saltar-se un sostret que no veia clar i anar a la reunió de la 16, segons ell el queda en 6a i em sembla que tots i estem d’acord (Pere si et descuides acabes a les Pim Pam :P).

Diedre Isards 6b: Aprofitant el descens, muntem aquesta via per acabar la tarda amb sensació d’haver fet feina. Li fotem el Pere S i Jo de segon i pillem. Em va faltar pila per suportar el placos diedre i el dur final, tot i així només vaig llepar en un parell de trams, estic molt content de com ha anat. Ara bé, de primer... ni de conya! Uf

Snooker 6b: A la dreta del Diedrin la muntem des de dalt i li fotem el Pere S i jo (estem fanàtics avui). Per acabar de rematar el dia encadeno de segon aquesta via i donem per acabada la jornada d’escalada, ja podem anar al càmping tuu...
Aquesta via l’he de tornar a provar de primer un altre dia. Segur.

Algunes fotos de les vies

Recollim i anem al càmping d’Olost, al entrar al poble em dona la sensació que estem a Vent del Pla i no se perquè dic res m’han fotut a parir i m’han dit que el poble es Breda, no se tu... jo diria que estava a Vendel! :D

Una bona dutxa, un pa amb tomata (com diuen les gironines) amb embotits... i apa tu, que n’aprenguin. Petem la xerrada i ens quedem sopa tombats a la gespa. Ha sigut un dia dur.

Diumenge ens dirigim a Savassona, direcció Vic a fotre una mica de bulder als bocs "d’arenisca" de la zona. Fot una calda brutal, menys mal que hi ha un bosc una mica dens que ens resguarda.

Savassona bulder

Desprès de trinxar-nos els braços i deixar-nos els palmells de les mans a l’arenisca, ens fem uns Juan Palomo, una mica d’amanida de pasta boníssima (gràcies Alba) i desprès de dinar anem a relaxar-nos a la piscina del poble mes proper. Donem per finalitzada l’escalada, a estat un finde collonut!

Fins un altre bous!

Sant Tornem a la Mola

2007-07-25T17:18:00.000+02:00

Ja fa casi tres setmanes que he tornat a escalar després de patir una lesió al peu esquerra, un parell de mesos fent bondat. La causa d'aquesta va ser una mala caiguda a la Mare Nostrum 6c del Pas de la Mala Dona (una zona d'esportiva a la costa del Garraf). La veritat es que no recomano a ningú que vagi a aquesta zona a no ser que tingui bon grau, la roca sembla una mirall.

El destí escollit a sigut Sant Llorenç, ja que ho tenim ven aprop i no disposem de molt temps entre setmana per escalar, això de treballar no pot ser bo. A més a més, aquí hi ha feina per un tub.

El dijous 5 vam anar amb el Pere Cuyas a Sant Llorenç, al Diedre del Dau a la Sardineta de Dalt. I la meva sorpresa va ser que vaig encadenar a 'Flash' la via Obelix, 6a després de fer un tast a Je ne se pa, V+.
El Pere també va encadenar les dues sobradament i encara ens va donar temps de provar una via nova del Diafragma un 6b a la dreta de les Batvies. Va condir la cosa per ser el primer dia.

El dimecres 11 va tocar via llarga, Alberto Gonzalez a Montserrat. Bé de llarga tenia poquet, un parell de llargs (35m i 45m) només. Això sí, suficients i molt instructius per iniciar-me. Gràcies al Pere una altre vegada (post PGB).

Dilluns 16 el destí va ser Les Gaites on vaig apuntar-me l'Angie V+ a vista i vam tastar un parell de vies més, Bufagaites, 6b+ i Parida Saltimbanqui, 6c+ amb el Pere (post PGB).

El dimecres 18 vam iniciar les Font Soleia sessions on vaig flipar amb lo ajustadets que estan els graus per aquí. En Pere, en Marcel i jo ens vam quedar als Diedres, on en Marcel es sentia molt còmode (suposo que per l'experiència) i on en Pere va fotre-li de valent encadenant Camuflaje de primer.
Jo vaig encadenar Montserrat, V+ de primer i Camuflaje, 6a/+ en top, i llepo de mala manera a Hamburgueses de colors, 6b+, tot i que acabo arribant a R (post PGB).
Un altre dia hi haurà més sort.

Pere a Montserrat V+, Font Soleia

L'última trepada va ser ahir al Gruyere on vam fer un parell de vies (Punt Vermell, 6a i Hemisferi nord, 6a+) amb en Pere, la Marta i la Susana(post PGB).
He de dir que el 6a s'hem va creuar una mica i no el vaig encadenar (coco traidor), pel contrari la Susana en top i en Pere de primer encadenen tot i patir en un parell de trams (el bombo inicial i una pas de romos que hi ha casi a dalt).
El 6a+ tot i que no li sobra pas el +, l'he trobat més fàcil que la Punt Vermell. Espero encadenar-les de primer el pròxim dia, que segur serà aviat.

Roc Colom

2007-07-21T18:48:00.000+02:00

En la meva segona escalada(18/07/2004), l'Abel i la Marta em porten fins a Sant Llorenç al sector Roc Colom on encara no se com però encadeno varies vies això si, de segon i cantadísimes. La veritat és que vam tenir un dia de sol espatarrant i ens ho vam passar molt bé tota la colla (Abel, Marta, Limón, Susagna, Kiara, Neo i Jo).

Jo al 6a+ a la dreta de l'arbre

Aquí podeu veure la Susagna i el Neo casi a dalt del roc colom, on es pot gaudir d'unes vistes esplèndides de l'entorn. Tot un luxe a 4 passes de casa.

Susi i Neo a dalt del roc

Primera escalada

2007-07-21T18:02:00.000+02:00

No puc començar aquest blog sense donar les gràcies a la Susagna per haver-me introduït en el mon de l'escalada, sempre m'havia cridat l'atenció aquest esport però no coincidia amb ningú per poder-ho provar.
Gràcies de tot cor.

Aquest blog preten ser el meu racó on tenir un petit recull de les meves experiències muntanyeres.

El de la dreta soc jo fent la meva primera via d'escalada esportiva a Montbrú (18/07/2004). Aquí em van desvirgar!

Salut