Algo de neu

EL cap de setmana passat, a part del fanatisme bloquero del divendres a la tarda, ha estat un finde diferent.

Divendres fanàtic

El divendres a la nit vaig pujar amb el Matarin, el Petit i el Joanet a Das(si, d'on sempre diuen el temps!), un poblet de la Cerdanya. La intenció era estar a la baixada de torxes i formar part de la festa... però la festa la vam muntar el dia anterior! :P
Dissabte vam apareixer per la Massella cap a les 11:30 i desprès de veure la gentada que hi havia decidim una alternativa, fem unes baixades amb trineu i una mica de free style no? som-hi doncs!!

Free Style a la Masella

I vinga a fotre'ns patacades...

Un camicace

I mes i mes...

Pique a la pista

El resultat de tot plegat ha estat un fart de riure i un refredat de l'ostia...

Hem de tornar a munyir les vaqueeeess de la Cerdanyeeeee!!!

Escabroni Escapullini

Dissabte l’Abel, el Mati i jo vam anar a Montserrat amb l’idea de fer alguna via a les agulles. Desprès d’esperar una bona estona al pàrking del refugi de Santa Sicilia i veient que la boira no minva, decidim canviar de sector i ens dirigim a Miranda de Can Jorba a fer alguna de les clàssiques o en el seu defecte fer algo d’esportiva. Només girar 4 revolts veiem que a Agulles no hi ha gens de boira, cagun ceuta! Ja no tornem enrera però...
Arribem a peu de via a les 11:30, hi ha overbooking per la Sol Solet i l’Escabroni, finalment esperem i ens posem a l’Escabroni Escapullini.
Inicialment son 3 llargs, els dos primers IV-IV+ i un tercer que puja pel lateral del desplom de V-V+. Desprès de fer el segon llarg, el Mati comença una variant i fem R3 a la dreta de d’habitual. Encara falten tres llargs més fins dalt de tot.
El 4rt llarg es III i IV com a molt, una grimpadeta però amb la primera xapa a Cuenca. La cinquena tirada per mi ha estat la més maca, V+ de roca excelentíssima, una mica de verticalitat i unes vistes precioses a la R5.
L’últim llarg és un IV amb un inici de flanqueig una mica expo però molt fàcil i un tram final mes agraït.
Finalment decidim baixar fent ràpel per la mateixa línea de pujada. Llàstima que no teníem les bambes per baixar fent un passeig, els peus estaven fets caldo desprès d’unes hores de paret.

Les fotos del dia

Per ser la segona via llarga que faig no esta gens malament, quasi 200 metres al final. La veritat és que Montserrat té una roca boníssima i un encant especial, escalar aquí sempre t’omple. Ara que la meva il·lusió és fer el Cavall Bernat, a veure si amb el bon temps hi ha algú que s’animi! ;)

Sona la flauta a les Gaites

Ja la setmana passada ens vam apropar al sector de La Cova de les Gaites de Sant Llorenç, intentant aprofitar els matins freds d’hivern en alguna zona solejada. L’Ivan i jo vam pujar cap a les 10 amb calma i allí ens vam trobar amb la Susanna i el David (gran coneixedor de Sant Llorenç). De fet, la Garbanzo metálico 6b+ en solo va ser oberta per ell i segons la història que coneixo no hauria de tenir nom.
El matí va estar força aprofitat, Super Cucona 6a, Vertical Extrem 6b, Malas Compañias 6b+ i Parida Saltimbanqui 6c son les vies que vam estar tantejant. Després d’encadenar de segon la Parida vaig veure clar que s’havia de tornar ràpidament a les Gaites... qui sap!

 

Ivan i David a Parida Saltimbanqui i Susanna a Vertical Extrem

Avui decidim tenir un altre matí Gaitero, aquesta vegada som Abel, l’Ivan i un servidor. Tornem a fer algunes vies de la dreta del sector:

• Súper Cucona 6a: La monto per escalfar (flipo amb els dits freds) i tot seguit l’Abel la prova desprès de 4 o 5 mesos de parada i d’aprimar-se 10kg. Ufff!!! No encadena però la puja de primer i això li dona un cop de moral. Ànims nanuuu! Just desprès arriba l’Ivan i li fot un pegue en top, fins amunt!
  És la via ideal per escalfar i bastant completa en el grau, fineta a l’inici, bons cantos on poder remar, aleje amb preses bones, fisura...que més vols!



• Parida Saltimbanqui 6c: Ja hem escalfat prou... M’hi poso, sortida fineta de bidits i alguna roma que altre. Arribo al bombo, pujo peus tant com puc fins arribar a estar empotrat a la paret, invertit mà esquerra, ma dreta al tridit sota la cinta, junto mans, mà esquerra al canto bo, xapo cinta, busco peus(no trobo gran cosa), mà dreta a pinça, esquerra a festucs i ràpid dreta a canto bo, apurat mà esquerra a forat semi-romo, busco millors peus (ara si trobo), ja casi estic fora de la panxa, xapo la 3a cinta, relaxo una mica, busco preses bones i surto del tot, uffff! ja he passat lo pitjor (penso per dins), segueixo amb tota la cruixida, aguanto com puc, paset a paset, tot son peus però la pila esta tocada...no se com però arribo a R. Acabo de fer un 6c? No m’ho puc creure...
  L’Ivan no deixa passar l’oportinitat i la prova en top-rope, aquesta vegada se li resisteix la panxota! Si ja la tenies bouuuuuuu!!


• Malas Compañias 6b+: Per acabar li fem un pegue cadascun. Primer l’Abel es baralla una estona amb el monodit amagat i acaba pujant-la. L’Ivan desprès de la parida li fot amb ganes i la treu sobradament. Un que ja plega!
  Bé, desmunto i marxem. M’hi poso, passo el monodit, la panxa... pila, pila i el coco que em falla. L’ultima xapa te un aleje considerable tenint en compte que es placosa, em fa rollo i acabo pillant, descanso i fins amunt! He de fer via llarga, ja veig!

Les fotos

Recollim trastos, l’Abel fa una teia... i a dinar que ens ho hem guanyat!
Per cert, us dec una birra!! ;)

Salut i força al canut! I a la mà per si te l’has de pelar!!



Tinc un dubte, segons les ressenyes la via Parida Saltimbanqui es un 6c+ però jo tenia entés que era un 6c. Algú em pot dir algo al respecte?

Cova de les Gaites (font http://parabolt.blogspot.com/)