Escabroni Escapullini

Dissabte l’Abel, el Mati i jo vam anar a Montserrat amb l’idea de fer alguna via a les agulles. Desprès d’esperar una bona estona al pàrking del refugi de Santa Sicilia i veient que la boira no minva, decidim canviar de sector i ens dirigim a Miranda de Can Jorba a fer alguna de les clàssiques o en el seu defecte fer algo d’esportiva. Només girar 4 revolts veiem que a Agulles no hi ha gens de boira, cagun ceuta! Ja no tornem enrera però...
Arribem a peu de via a les 11:30, hi ha overbooking per la Sol Solet i l’Escabroni, finalment esperem i ens posem a l’Escabroni Escapullini.
Inicialment son 3 llargs, els dos primers IV-IV+ i un tercer que puja pel lateral del desplom de V-V+. Desprès de fer el segon llarg, el Mati comença una variant i fem R3 a la dreta de d’habitual. Encara falten tres llargs més fins dalt de tot.
El 4rt llarg es III i IV com a molt, una grimpadeta però amb la primera xapa a Cuenca. La cinquena tirada per mi ha estat la més maca, V+ de roca excelentíssima, una mica de verticalitat i unes vistes precioses a la R5.
L’últim llarg és un IV amb un inici de flanqueig una mica expo però molt fàcil i un tram final mes agraït.
Finalment decidim baixar fent ràpel per la mateixa línea de pujada. Llàstima que no teníem les bambes per baixar fent un passeig, els peus estaven fets caldo desprès d’unes hores de paret.

Les fotos del dia

Per ser la segona via llarga que faig no esta gens malament, quasi 200 metres al final. La veritat és que Montserrat té una roca boníssima i un encant especial, escalar aquí sempre t’omple. Ara que la meva il·lusió és fer el Cavall Bernat, a veure si amb el bon temps hi ha algú que s’animi! ;)