Adherència a Solius

Dissabte torno a anar amb el Pere a fer la trepada de la setmana, aquest cop anem a Solius una bona escola d’adherència. Quantes més roques diferents millor, i aquest cop toca granit.
Solius és un bon lloc per aprendre a moure els peus, com és evident en aquest tipus de roca no hi ha gaires alternatives a l’hora de fer una seqüència de passos, les preses son les que son. Si t’agrada, bé i si no...

A l’Agulla Central (sud):

• Elogi a la paciència V: Comencem per algo ben facilet en el primer contacte amb el granit. Encadenem.

A l’Esperó (oest):

• L'avi Pitu 5+: Canviem de sector degut a l’aglomeració de gent que es concentra a les vies més properes al parking i fem una via similar a l’anterior, res complicat.


• Toloumne Meadows 6a: Tonem a pujar una mica el grau i ens enduem aquesta vieta on ja podem començar a gaudir de la roca pel que fa a dificultat. Via curta però recomanable, poc visitada per la gent.


• Beatle Juice 6a+: Aprofitant que la tenim al costat fem aquesta via també i tornem a encadenar. Al Pere li cal un segon intent, ha tingut un petit saque que li va força bé per perdre la por!


• L'ernano 6a+: I com no teia prou el nen, decideix que vol provar un 6a+ que hi ha a l’esquerra de l’esperò. (4 xapes en 15 metres aprx.
  Desprès d’intentar treure l’entrada llògica de la via (segons els parabolts), i veure que ens era impossible acabem per pujar de 0 a la primera cinta.
  En un segon intent en top-rope el Pere troba una seqüència que sembla factible i acabem encadenant la via.
  Quin yuyu nen, si caus a la tercera cinta no ho expliques!

A la Roca Ponça (oest):

• La Gavina 6b: Desprès de dinar amb l’estomac satisfet i les energies renovades, anem per feina. Es tracta d’una via d’uns 30 metres amb un primer tram de 6a amb una entrada bastant refotuda per aquest grau, i amb una segona tirada d’uns 20 de 6b.
  Primer s’hi posa el Pere i encadena fins la primera reunió. Desprès de donar-li algun crit d’ànim, decideix continuar fins a la segona reunió i encara sense creure-s’ho es treu el seu primer 6b a vista. Enhorabona bou! Aquest és el primer de molts més, ja veuràs.
  Amb l’ambient eufòric desprès de l’encadene del Pere hem toca pujar a mi. La veritat es que vaig patir moltíssim i finalment a 4 metres de la R un peu em va fallar i no vaig podem encadenar-la. Ja tinc deures per la propera visita!

Algunes fotos del dia

Amb aquesta sortida m'ha quedat ben clar que cal millorar la técnica infinitament, els peus son la clau de l'escalada.
Aiiix! Fills de Solius...

Projecte Palestina II

Dilluns el PGB, el Marc Franco i jo vam tornar a la Placa Sibarit a reprendre la feina pendent. El Pere vol liquidar totes les vies de la dreta i jo vull fer net amb els 6b’s de la placa. La veritat es que no em puc queixar, vaig aproximant-me a l’objectiu:

• El vuelo del Doria 6a+: Fem primer aquesta via amb una doble intenció, per un costat escalfem (que ja esta prou bé per escalfar) i per l’altre deixem les cintes posades a la Mono Pestoso.
  Al Pere no li agrada molt la idea i prefereix posar-se amb l’Insuportable pes del cul i anar fent mica en mica.


• Mono Pestoso 6b+: Desprès de repetir la fina arrancada un parell de cops, aconsegueixo encadenar aquesta dura via que ja em començava a tocar allà on no sona. Una menys!
  El Marc F li fot un pegue i acaba resolent els passos tot i no encadenar, el pròxim dia cau fijo!
  Al final el Pere no es volia quedar amb les ganes i també li acaba fent una.


• Chico Celoso 6b: Al igual que l’anterior, desprès d’haver-la provat un altre dia en top-rope, fent un parell de maniobres a l’inici i patint un munt per sortir del sostre, acabo encadenant-la tot content, és molt gratificant aconseguir el que et proposes.

Fotos del la jornada

Cap al migdia marxo per motius de força major i deixo aquest parell fotent-li a la Chico Celoso i amb les cintes posades a El vuelo del Doria. Ja teniu feina nois!
La propera visita serà per la Solitude 6b+ i Que no me llamo Leira 6b.
Fins aviat!

Els festucs de Montserrat

Aprofitat el divendres festiu, que millor que celebrar-ho ignorant el propi motiu de la festa i anant a trepar una estoneta. Aquest cop el Pere escull la Placa de la Pluja al Sector de Can Jorba a Montserrat sud.

Plaques de la Pluja (font http://www.onaclimb.com/)

A les 9h passo a buscar al Pere i el Marc Franco, anem al Don Candido on ens espera el Marcel i l’Anna i enfilem cap a Montserrat.
Un cop arribem a Can Jorba, l’Anna va a fer una caminadeta per Montserrat i la resta ens dirigim a la placa que tenim just a sobre del pàrquing. Entre pitus i flautes arribem a peu de via a les 10:30h/11h, on fot un sol que escarda el cap dels gossos... comença l’acció:

• Num3 6a: El Marc s’hi posa de primer i enllesteix força ràpid, s’apunta la primera a vista del dia i tot seguit l’encadeno jo també.
  Si algú te por als alejes, aquesta es una bona via per començar a perdre-la. La veritat es que pel seu grau i sent esportiva les xapes allunyen un xic. Tot i això considero que estan ben posades, hi ha bon canto i s’hi arriba força bé.
  És una de les vies més maques de la placa, recomanable 100%.


• Num6 6a: Aprofitant que el Marcel i el Pere deixen muntada la via, el Marc i jo li fem un tast i ens apuntem un altre tanto, ja van dues. Per cert, bona via per escalfar.


• Num4 6a+: Pugem un esglaó en el grau i provem aquesta preciosa via. El Marc fa el primer intent i cau, la calor, la pila i el estrany pas que es va inventar van fer que no se la pogués apuntar a vista, al segon intent del dia va caure (segueix els passos del teu germà i en 4 dies estàs al 7a! :P).
  La resta i jo també vam fer els deures, últimament triomfem bastant en les sortides que hem fet junts.


• El Clan de la Pua 6a+: Una altre que torna a caure per a tothom. Via amb molt canto i un petit sostret a l’inici que li dona el grau a la via.


• Num5 6b+: Aquí m’apunto el gran tanto del dia, 6b+ al flash. Tot i el que diu les ressenyes, amb un consens col·lectiu pensem que no és un 6b pelat.
  El Marcel com no, també va triomfar en aquest viote, de fet ell va ser el primer en encadenar-la i sobradillo!
  El Pere i el Marc la proven el top-rope. Fent alguna aturadeta, acaben treien els passos i esgotant les seves últimes forces, ànims nanus!

Com no en teniem prou... doncs res, el Marcel ens porta a la zona central al costat del columpi (El Vesper) a provar un 6c bloquero de 12m que ja havia provat amb anterioritat:

Zona central del columpi (font http://www.onaclimb.com/)

• Paco Moscas 6c (Num40): Primer li fot un tiento el Marcel i amb un parell de mini saques acaba pujant, les vies que porta a sobre li passen factura.
  Com no, el meu fanatisme em porta a veure que tal és aquesta via. Per sortir vaig patir una mica, entre que no arribo a les preses i el grau de sobament que tenen aquestes. Uff! (siiiii, ja se que no hi ha excuses que valguin però... algú ho ha de pagar!) Finalment caic a mitja via per esgotament i en la segona tirada arribo a dalt. Quin cruiximent!!

Algunes imatges.

Desprès de tot el dia de gaudir de d’excel·lentissim conglomerat de Montserrat (només comparable amb el de Sant Llorenç esclar), a les 19 arribem a Terrassa i anem a fotre una bona birra per celebrar les victòries del dia. Els resultats ho mereixen!

Salut i a blocar mes!!!



Reflexions...
Ja han caigut alguns 6b’s en les darreres sortides i m’estic plantejant de començar a provar alguna atre coseta. No se si forçar i anar tant al límit, potser haig de seguir amb els 6b’s i entrenar per pujar amb més confiança, ja veurem!

D xapa a xapa i encadeno xq ya toca

Sembla mentida però a Gelida encara queden vies amb un grau de sobament acceptable tot i la gran gentada que hi va. Quan el Pere i el Marcel van dir d’anar a la Font Freda en un primer instant no em va fer especial il·lusió, però finalment he de dir que no esta gens malament si es trien les vies adequades. En aquest cas el Marcel va ser qui va escollir-les ja que coneix força be aquest sector.

Vies a la dreta del sector (font http://groinket.blogspot.com/)

En resum un dia profitós que em va donar una injecció de moral per seguir millorant. No es que aconseguís cap cosa extraordinària, però per a mi va ser força important encadenar totes les vies proposades.

• Clàssica V+: Per començar escalfem (tot i que ja anàvem ven escalfats pel sol ja) en aquesta via facileta de 20 metres situada a la zona central del sector. Ens va posar la musculatura i les mans preparades per sofrir.


• Num6 6b: Comença l’acció, primer puja el Marcel i encadena sense problemes, coneix prou bé la via. Seguidament el Pere puja en top tope tot fent un parell d’aturades (a la pròxima cau), tot i això acaba bastant content.
  Després de veure’ls, m’animo i pujo de primer. Tot i patir moltíssim acabo encadenant al flash, és la primera victòria del dia.
  La dificultat de la via esta en el desplom que hi ha a la meitat, un pas amb una presa de pinsa a l’esquerra que fa patir bastant i una sortida d’un segon desplom o t’has d’estirar bastant per arribar a una bona presa.


• Num15 6b: Ja que estava eufòric amb l’anterior ascensió, m’hi torno a posar i acabo encadenant de nou, aquesta la considero a vista ja que les indicacions dels companys me les vaig passar pel... :P Ara ja podem marxar a casa, vaig pensar, ja em fet el dia.
  El Marcel i el Pere en tope-rope també l’encadenen, un dia rodo!
  Es tracta d’una via molt maca, bastant continua i molt recomanable de fer si algú visita de nou el sector.


• Num17 6a: Per fi el Pere es torna a decidir i fa de primer alguna via. Enhorabona bou! A partir d’avui ja no et deixaré fer mes top’s! jeje
  Es tracta d’una via disfrutona amb uns primers 5 metres una mica cabronets.


• Num10 6c: Ja per acabar, anem a un 6c de la zona central que tenia pendent el Marcel a veure si es treu l’espina. Malauradament haurà de tornar un altre dia, els dits li han jugat una mala passada.
  Jo ja hagués donada per acabada la sessió però aquest parell van insistir i finalment vaig fer-li un rope-rope acabant les últimes forces i no se com però vaig encadenar-la. No puc estar mes content!

Les vies del dia.

Al igual que jo, en Pere també comença a trobar la confiança que li faltava. L’única forma de perdre la por a escalar de primer és anant de primer, no hi ha més!

Pere encadenant l’últim 6a de la zona dreta.

Cap allà les 5 de la tarda, després de casi morir per deshidratació i amb una gana de cavall, fem un pensament i tornem cap a Terrassa.
Una dutxa ràpida, algo de jalar i a continuar amb el dia fanàtic al Rocòdrom de Sant Llorenç amb el campionat d’Espanya d’escalada de dificultat.
Endevineu qui va guanyar en la competició masculina? Si, no us equivoqueu no, Ramonet és el putu amo! Ara mateix crec que no te rival, va fer la via diferent a tothom i es va permetre el luxe de parar-se a mitja via en un desplom i posar-se be un dels gats, increïble.

Ramonet encadenant un 8é a la final.