D xapa a xapa i encadeno xq ya toca

Sembla mentida però a Gelida encara queden vies amb un grau de sobament acceptable tot i la gran gentada que hi va. Quan el Pere i el Marcel van dir d’anar a la Font Freda en un primer instant no em va fer especial il·lusió, però finalment he de dir que no esta gens malament si es trien les vies adequades. En aquest cas el Marcel va ser qui va escollir-les ja que coneix força be aquest sector.

Vies a la dreta del sector (font http://groinket.blogspot.com/)

En resum un dia profitós que em va donar una injecció de moral per seguir millorant. No es que aconseguís cap cosa extraordinària, però per a mi va ser força important encadenar totes les vies proposades.

• Clàssica V+: Per començar escalfem (tot i que ja anàvem ven escalfats pel sol ja) en aquesta via facileta de 20 metres situada a la zona central del sector. Ens va posar la musculatura i les mans preparades per sofrir.


• Num6 6b: Comença l’acció, primer puja el Marcel i encadena sense problemes, coneix prou bé la via. Seguidament el Pere puja en top tope tot fent un parell d’aturades (a la pròxima cau), tot i això acaba bastant content.
  Després de veure’ls, m’animo i pujo de primer. Tot i patir moltíssim acabo encadenant al flash, és la primera victòria del dia.
  La dificultat de la via esta en el desplom que hi ha a la meitat, un pas amb una presa de pinsa a l’esquerra que fa patir bastant i una sortida d’un segon desplom o t’has d’estirar bastant per arribar a una bona presa.


• Num15 6b: Ja que estava eufòric amb l’anterior ascensió, m’hi torno a posar i acabo encadenant de nou, aquesta la considero a vista ja que les indicacions dels companys me les vaig passar pel... :P Ara ja podem marxar a casa, vaig pensar, ja em fet el dia.
  El Marcel i el Pere en tope-rope també l’encadenen, un dia rodo!
  Es tracta d’una via molt maca, bastant continua i molt recomanable de fer si algú visita de nou el sector.


• Num17 6a: Per fi el Pere es torna a decidir i fa de primer alguna via. Enhorabona bou! A partir d’avui ja no et deixaré fer mes top’s! jeje
  Es tracta d’una via disfrutona amb uns primers 5 metres una mica cabronets.


• Num10 6c: Ja per acabar, anem a un 6c de la zona central que tenia pendent el Marcel a veure si es treu l’espina. Malauradament haurà de tornar un altre dia, els dits li han jugat una mala passada.
  Jo ja hagués donada per acabada la sessió però aquest parell van insistir i finalment vaig fer-li un rope-rope acabant les últimes forces i no se com però vaig encadenar-la. No puc estar mes content!

Les vies del dia.

Al igual que jo, en Pere també comença a trobar la confiança que li faltava. L’única forma de perdre la por a escalar de primer és anant de primer, no hi ha més!

Pere encadenant l’últim 6a de la zona dreta.

Cap allà les 5 de la tarda, després de casi morir per deshidratació i amb una gana de cavall, fem un pensament i tornem cap a Terrassa.
Una dutxa ràpida, algo de jalar i a continuar amb el dia fanàtic al Rocòdrom de Sant Llorenç amb el campionat d’Espanya d’escalada de dificultat.
Endevineu qui va guanyar en la competició masculina? Si, no us equivoqueu no, Ramonet és el putu amo! Ara mateix crec que no te rival, va fer la via diferent a tothom i es va permetre el luxe de parar-se a mitja via en un desplom i posar-se be un dels gats, increïble.

Ramonet encadenant un 8é a la final.